Tabac Rouge

Teatre | Dansa

informació obra



Companyia:
James Thiérrée
Autoria:
Un coreodrama de James Thiérrée
Direcció:
James Thiérrée
Coreografia:
James Thiérrée
Escenografia:
James Thiérrée, directors d'escena: Anthony Nicolas, Fabrice Henches, Gerd Walter
Intèrprets:
James Thiérrée, Anna Calsina Forrellad, Noémie Ettlin, Namkyung Kim, Matina Kokolaki, Katell Le Brenn, Piergiorgio Milano, Thi Mai Nguyen, Ioulia Plotnikova i Manuel Rodríguez
Vestuari:
Victoria Thiérrée
Ajudantia de direcció:
Sidonie Pigeon
So:
Thomas Delot
Il·luminació:
Bastien Courthieu
Caracterització:
Atrezzo: Sabine Schlemmer
Producció:
Théâtre Vidy Lausanne, Théâtre de la Ville Paris, Le Printemps des Comédiens Montpellier, Théâtre Royal de Namur, La Coursive Scène Nationale de La Rochelle,, Sadler’s Wells Theatre de Londres
Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Sinopsi:

Les creacions de James Thiérrée són uns concentrats màgics de poesia i sorpreses i Tabac Rouge, en aquesta línia, no ho és menys: en un món apocalíptic i delirant, un decorat mòbil i titànic de tubs d’acer, miralls sense polir i aparells electrònics arcaics forma un tifó escènic al voltant d’un rei sense conte, gairebé sense regne, que vol escapar i no pot.

James Thiérrée és un visionari, una força creadora que composa complexos quadres  i invoca imatges de bellesa aclaparadora. Tabac Rouge, híbrid entre dansa i teatre d’impacte visual extrem, us hipnotitzarà des del primer minut i fins ben passat el final.

Després de La Veillée des Abysses i Raoul, amb les quals va deixar bocabadat el públic que va poder aconseguir una entrada per les funcions que es van representar al TNC al 2007 i al 2011, James Thiérrée torna al nostre país per estrenar al Festival TNT la seva nova creació: Tabac Rouge.

ESPECTACLE INAUGURAL

Crítica: Tabac Rouge

04/10/2014

Danza al servicio de la escenografia

per Elisa Díez

(...) James Thiérrée, del que me quedé con las ganas en su visita de hace unos años en el Teatro Nacional, y al que iba con los ojos vendados, sin apenas saber de qué iba el espectáculo. Sorprendentemente, desde primera fila de platea, se contempla todo. Con un montaje basado en fuegos artificiales, lleno de idas venidas, juegos de luces, una imponente escenografía metálica que no paraba de moverse, eso sí, lejos de la magia que desprendía (según cuentan) su anterior montaje. La danza ocupa el lugar de la magia, y los cuerpos de bailarines se convierten en chicle que se mueven sin límite. Acrobacias, un ritmo que no te permite ni pestañear, la potente escenografía y unos intérpretes excepcionales son la combinación perfecta para que el estallido de aplausos, bravos y el público mayoritariamente de pie haga que mi corto y escaso paso por el Festival TNT haya sido un éxito. El año que viene más. Yo seguro que me apunto. Gracias.