Tabac Rouge

Teatre | Dansa

informació obra


Companyia:
James Thiérrée
Autoria:
Un coreodrama de James Thiérrée
Direcció:
James Thiérrée
Coreografia:
James Thiérrée
Escenografia:
James Thiérrée, directors d'escena: Anthony Nicolas, Fabrice Henches, Gerd Walter
Intèrprets:
James Thiérrée, Anna Calsina Forrellad, Noémie Ettlin, Namkyung Kim, Matina Kokolaki, Katell Le Brenn, Piergiorgio Milano, Thi Mai Nguyen, Ioulia Plotnikova i Manuel Rodríguez
Vestuari:
Victoria Thiérrée
Ajudantia de direcció:
Sidonie Pigeon
So:
Thomas Delot
Il·luminació:
Bastien Courthieu
Caracterització:
Atrezzo: Sabine Schlemmer
Producció:
Théâtre Vidy Lausanne, Théâtre de la Ville Paris, Le Printemps des Comédiens Montpellier, Théâtre Royal de Namur, La Coursive Scène Nationale de La Rochelle,, Sadler’s Wells Theatre de Londres
Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Sinopsi:

Les creacions de James Thiérrée són uns concentrats màgics de poesia i sorpreses i Tabac Rouge, en aquesta línia, no ho és menys: en un món apocalíptic i delirant, un decorat mòbil i titànic de tubs d’acer, miralls sense polir i aparells electrònics arcaics forma un tifó escènic al voltant d’un rei sense conte, gairebé sense regne, que vol escapar i no pot.

James Thiérrée és un visionari, una força creadora que composa complexos quadres  i invoca imatges de bellesa aclaparadora. Tabac Rouge, híbrid entre dansa i teatre d’impacte visual extrem, us hipnotitzarà des del primer minut i fins ben passat el final.

Després de La Veillée des Abysses i Raoul, amb les quals va deixar bocabadat el públic que va poder aconseguir una entrada per les funcions que es van representar al TNC al 2007 i al 2011, James Thiérrée torna al nostre país per estrenar al Festival TNT la seva nova creació: Tabac Rouge.

ESPECTACLE INAUGURAL

Crítica: Tabac Rouge

26/09/2014

Immens artefacte coreogràfic

per Jordi Sora i Domenjó

Un cop de genialitat. I ningú ha dit mai que això sigui garantia d'excel·lència, però sí d'excepcionalitat. El Festival TNT 2014 de Terrassa ha obert edició amb una explosió estètica que satura la retina amb una festa tècnica inèdita i indiscutible: un reeixit esforç d'obra total, entre exultant i saturant.

Un artefacte coreogràfic, no només pels fascinants objectes amb rodes que ballen amunt i avall per l'escenari, sinó molt especialment pel joc que s'estableix amb uns ballarins tan flexibles com imaginatius, capaços d'expressar-se més enllà dels límits corporals, també amb la seva veu i una mímica que relaxa i fa riure. Tot, literalment, és part de l'espectacle i participa d'aquest esclat expressiu: llums, so, andròmines, decorat... I ningú queda exclòs de la seva participació: tècnics i artistes, però també el públic, participant indirecte dels jocs escenogràfics i del moviment incansable, pertinent i figuratiu amb el qual es desenvolupa l'obra. Un excés! O dos o tres! En tot cas, un cop de genialitat!

No obstant això “Tabac Rouge” substitueix la tensió narrativa per la física de l'esdeveniment. I això complica enormement el possible sentit de l'obra. O les imatges retrofuturistes despisten més que faciliten, i llavors la paradoxa és que acaba convertint-se en una versió sobredimensionada; o senzillament aquest barroquisme és innecessari perquè el que de debò s'hi juga en l'obra és el virtuosisme. I això és un problema enorme perquè significa que, efectivament, la tant anhelada obra d'art total només acaba sent una suma de parts.