Tabac Rouge

Teatre | Dansa

informació obra



Companyia:
James Thiérrée
Autor:
Un coreodrama de James Thiérrée
Direcció:
James Thiérrée
Coreografia:
James Thiérrée
Escenografia:
James Thiérrée, directors d'escena: Anthony Nicolas, Fabrice Henches, Gerd Walter
Intèrprets:
James Thiérrée, Anna Calsina Forrellad, Noémie Ettlin, Namkyung Kim, Matina Kokolaki, Katell Le Brenn, Piergiorgio Milano, Thi Mai Nguyen, Ioulia Plotnikova i Manuel Rodríguez
Vestuari:
Victoria Thiérrée
Ajudant de direcció:
Sidonie Pigeon
So:
Thomas Delot
Il·luminació:
Bastien Courthieu
Caracterització:
Atrezzo: Sabine Schlemmer
Producció:
Théâtre Vidy Lausanne, Théâtre de la Ville Paris, Le Printemps des Comédiens Montpellier, Théâtre Royal de Namur, La Coursive Scène Nationale de La Rochelle,, Sadler’s Wells Theatre de Londres
Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Sinopsi:

Les creacions de James Thiérrée són uns concentrats màgics de poesia i sorpreses i Tabac Rouge, en aquesta línia, no ho és menys: en un món apocalíptic i delirant, un decorat mòbil i titànic de tubs d’acer, miralls sense polir i aparells electrònics arcaics forma un tifó escènic al voltant d’un rei sense conte, gairebé sense regne, que vol escapar i no pot.

James Thiérrée és un visionari, una força creadora que composa complexos quadres  i invoca imatges de bellesa aclaparadora. Tabac Rouge, híbrid entre dansa i teatre d’impacte visual extrem, us hipnotitzarà des del primer minut i fins ben passat el final.

Després de La Veillée des Abysses i Raoul, amb les quals va deixar bocabadat el públic que va poder aconseguir una entrada per les funcions que es van representar al TNC al 2007 i al 2011, James Thiérrée torna al nostre país per estrenar al Festival TNT la seva nova creació: Tabac Rouge.

ESPECTACLE INAUGURAL

Crítica: Tabac Rouge

26/09/2014

UNA CERTA DESMESURA

per Jordi Jané

Qui hagi vist algun dels espectacles anteriors de James Thiérrée (Symphonie du hanneton, La Veillée des abysses, Au revoir parapluie i Raoul) potser trobarà una certa desmesura en aquest Tabac rouge. També hi trobarà, per descomptat, l’univers estètic, màgic, imaginatiu, oníric, en part surrealista i sempre  estimulant que caracteritza, no tan sols els seus espectacles, sinó tots els de la seva família (sa germana Aurélia i Le Cirque Invisible de Jean-Baptiste Thiérrée i Victoria Chaplin, un autèntic sistema de vasos comunicants cada un amb personalitat pròpia).

Si parlo de desmesura és perquè les dimensions escèniques, l’abassegadora escenografia, les frenètiques coreografies i la mateixa durada de l’espectacle no em semblen proporcionals a l’impacte emotiu resultant, una mica per sota del que ens té habituats el geni Thiérrée. És, només, una opinió derivada del meu gust personal, però, més que no pas tota la parafernàlia maquinística que posa en joc en aquest espectacle, m’interessa i em diu molt més el Thiérrée de plànol curt (el control del tempo, la intel·ligència dels gags i la capacitat de sorpresa que contenen tots i cada un, l’incomparable domini del gest, la dissociació amb què és capaç d’articular i desllorigar cada part del seu cos –que ja és més líquid que sòlid–, la sempre exacta mímica facial, el reeixit play-back vocal i gestual...). Ara bé: valoro molt que la parafernàlia sigui artesana, manual, sense automatismes ni –al·leluia– realitats virtuals. I afegeixo que tot el que em dóna Thiérrée de plànol curt a Tabac rouge em compensa amb escreix el que m’hi sobra de maquinària escènica.

Era divertit escoltar a la sortida les múltiples interpretacions que el públic feia de l’argument: des de qui hi havia vist les diferents cares de l’ànima de James Thiérrée fins a qui hi havia detectat un desenvolupament del caràcter i la figura del clown de circ, passant pels que hi veien la història d’un monarca apàtic. El cert és que el mateix Thiérrée ha declarat que li agradaria que cada espectador se sentís lliure de construir-se el seu propi espectacle a partir del que se li ofereix a l’escenari. Sí que sembla que ens hi mostra una estructura de poder: posin-los els noms que vulguin, però hi ha un rei, un poder fàctic, una cort de llimacs i llepaires (magnífic equip de ballarins i acròbates) i un bufó (la dinàmica, extraordinària contorsionista Valérie Doucet, l’únic ésser capaç de fer somriure el rei).

Però, ens vulgui dir el que ens vulgui dir, Tabac rouge és un espectacle que els recomano de cor: atmosferes, tensions, qualitats actoral, acrobàtica i pantomímica, coreografies, espai sonor (Schubert, Vivaldi, Pergolesi..) i, molt especialment, el talent i la potència d’un ésser absolutament irrepetible anomenat James Thiérrée.

⋆ ⋆ ⋆