Revolta de bruixes

Teatre

informació obra


Companyia:
La Kompanyia Lliure
Intèrprets:
Chantal Aimée, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Àurea Márquez, Xicu Masó, Andrea Ros, Júlia Truyol
Producció:
Teatre Lliure
Autoria:
Gabriel García Márquez, Caron de Beaumarchais
Adaptació:
Ignacio García May
Ajudantia de direcció:
Georgina Oliva
Direcció:
Fabià Puigserver
Sinopsi:

"La història de Revolta de bruixes narra tot allò que succeeix a sis dones i un home en el transcurs d’una nit de lluna plena. Elles componen la brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals de caràcter despersonalitzat; ell s’ocupa de la vigilància i control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú, col·lectiu, que les enfrontarà amb el vigilant, però aquest problema és gairebé l’única cosa que les uneix, i és per això que la diminuta i domèstica revolta que sobrevé pot agafar aviat uns camins inesperats.

Amb termes manllevats del tarot podríem dir que, a les forces del dia, s’hi oposaran les forces de la nit; a l’emperadriu s’hi enfrontarà la papessa; a un concepte racional de la vida, una visió irracional de les forces que regeixen el nostre destí. De mica en mica, cobren importància i s’interfereixen entre si el problema dels límits de la intel·ligència humana, el problema de l’esquinçament interior que pot produir la passió amorosa, el problema de la por davant el dolor i la mort; tots ells acabaran per ser elements decisius en una lluita el resultat de la qual, al final de l’obra, no pot ser res més que provisional. 

Mentre, al marge de la batalla, però incidint en ella, la imaginació, l’instint de la vida, que ens presenten potser una alternativa. No es pretén donar respostes gaire contundents. Només plantejar unes angoixades qüestions, recordar alguns aspectes de la crisi ideològica que viu el nostre entorn, intentar l’anàlisi de per què, inesperadament, els bruixots tornen i es fan amb el poder." 

Josep Maria Benet i Jornet, desembre de 1981

Crítica: Revolta de bruixes

07/11/2016

El poder de la fetilleria

per Andreu Sotorra

(...) La tercera etapa de «Revolta de bruixes» ha servit ara per presentar públicament la part femenina de La Kompanyia Lliure. Cal esperar que aquesta separació a l'estil «escola de monges» —els «nens» en una banda amb «La quinta del biberó» i les «nenes» en una altra amb «Revolta de bruixes»—, sigui només circumstancial! Així com ells ho han fet amb un text actual de Lluís Pasqual, elles han recuperat la tradició amb una obra que ja té quaranta anys, com el mateix Teatre Lliure. I sota la direcció i interpretació de saba nova, li han donat un to diferent que s'allunya del blanc i negre televisiu dels anys setanta i del caràcter reivindicatiu de colors aigualits dels anys vuitanta.

Cada obra es deu al temps que es representa. I el director Juan Carlos Martel ha intentat que, tot i ambientar escenogràficament «Revolta de bruixes» a la dècada de la seva creació —el model de telèfon, les màquines d'escriure, el transistor, les taules de despatx...—, la lectura fes un salt i agafés un caràcter menys local i més universal. Em sembla, però, que aquesta opció lliga encara més amb la intenció original de l'autor, que devia pretendre crear un simbolisme entre l'eufòria de la revolta, la traïció dels mateixos revoltats contra la líder i la submissió posterior al nou poder que els promet una sortida ni que sigui recorrent a la fetilleria de la vidència. (...)

L'obra continua interpel·lant la societat actual. L'explotació laboral, els sous precaris, els contractes parcials, les cues a les oficines de col·locació, les empreses de treball temporal, els acomiadaments indiscriminats... són a l'ordre del dia i inciten a la revolta. Però, al segle XXI, la revolta surt cara i qualsevol fetilleria que se'n sàpiga aprofitar pot agafar fàcilment les regnes del poder. (...)