"La història de Revolta de bruixes narra tot allò que succeeix a sis dones i un home en el transcurs d’una nit de lluna plena. Elles componen la brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals de caràcter despersonalitzat; ell s’ocupa de la vigilància i control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú, col·lectiu, que les enfrontarà amb el vigilant, però aquest problema és gairebé l’única cosa que les uneix, i és per això que la diminuta i domèstica revolta que sobrevé pot agafar aviat uns camins inesperats.
Amb termes manllevats del tarot podríem dir que, a les forces del dia, s’hi oposaran les forces de la nit; a l’emperadriu s’hi enfrontarà la papessa; a un concepte racional de la vida, una visió irracional de les forces que regeixen el nostre destí. De mica en mica, cobren importància i s’interfereixen entre si el problema dels límits de la intel·ligència humana, el problema de l’esquinçament interior que pot produir la passió amorosa, el problema de la por davant el dolor i la mort; tots ells acabaran per ser elements decisius en una lluita el resultat de la qual, al final de l’obra, no pot ser res més que provisional.
Mentre, al marge de la batalla, però incidint en ella, la imaginació, l’instint de la vida, que ens presenten potser una alternativa. No es pretén donar respostes gaire contundents. Només plantejar unes angoixades qüestions, recordar alguns aspectes de la crisi ideològica que viu el nostre entorn, intentar l’anàlisi de per què, inesperadament, els bruixots tornen i es fan amb el poder."
Josep Maria Benet i Jornet, desembre de 1981
El millor de Revolta de bruixes és poder comprovar el treball de les actrius de la Kompanyia del Lliure. Saben amotllar-se molt bé a personatges prou desarmats i defensar-los amb solvència. Si Júlia Truyol pren un dels pols del conflicte procurant dominar el grup de dones de fer feina fent servir l'esperança amb el seu tarot (té gràcia pensar que es va acomiadar de La Calòrica per una parell de temporades amb el muntatge El profeta), Àurea Márquez és la dona que exigeix els drets laborals i demana la complicitat absoluta de les seves companys per dur endavant la vaga.
La nova fornada de la Kompanyia del Lliure s'ha presentat dividit: per una banda, els nois intervenen a In memoriam mentre que les noies intervenen en aquesta Revolta de bruixes. Si els nois, han volgut donar veu a una reclamació històrica, les noies han aixecat el puny pels drets de les dones. En totes dues peces, es percep uns actors molt dúctils, que els augura un temps de notable creixement actoral. Amb molta predisposicio i bona matèria primera. Potser no són els muntatges contundents i rodons que deixa l'espectador baldat a la butaca (In memoriam no té la potència que hauria de tenir per un inicii massa expositiu, lineal) però sí que dóna molt millors vibracions que el text a 8 mans dels de la primera Kompanyia del 2013 (La revolució no serà tuitejada, a la tardor del 2013).