Romeu i Julieta. Projecte Ingenu

informació obra



Autor:
William Shakespeare
Direcció:
Marc Chornet
Ajudant de direcció:
Cristina López
Intèrprets:
Carlos Cuevas /Martí Salvat, Clàudia Benito /Roser Tapias , Roser Tapias, Rosa Serra, Toni Guillemat, Neus Pàmies, Xavier Torra, Cristina López, Jordi Llordella/ Joan Codina, Cristina Arenas
Vestuari:
Laura Clos – Closca
Escenografia:
Laura Clos – Closca
Assesor de moviment:
Víctor Rodrigo
Il·luminació:
Justo Gallego
Producció:
Projecte Ingenu
Sinopsi:

Romeu i Julieta és la història d’un primer, i últim, amor. La història de dos joves per desprendre’s del llegat d’odi que no els deixa estimar, que no els deixa estimar-se.

Quan es coneixen, l’amor dels ingenus Romeu i Julieta és pur, complet, absolut. Aquest goig només dura un instant. El moment de saber que el seu

amor estarà condicionat per l’odi entre les seves famílies que és l’inici d’un destí fatal que acaba amb la mort dels amants. L'herència els assassina. Romeu i Julieta és la història de la impossibilitat de desprendre’s del propi llegat.

Crítica: Romeu i Julieta. Projecte Ingenu

21/05/2016

Intens treball, solucions senzilles i eficaces

per Jordi Bordes

Projecte Ingenu ha tornat a renovar, des de l'essència, la manera d'explicar una trama coneguda. Si en el Hamlet, l'aigua podrida corria pels peus del públic, ara proven d'insuflar aire als espectadors. Però ho fan perquè consideren que és volàtil l'opinió dels joves, (Romeu oblida l'amor de Rosalina només veure Julieta en un ball de màscares), és fugisser el destí que els dóna oportunitats i alhora els hi treu quasi immediatament. Els dos protagonistes, Carlos Cuevas i Clàudia Benito són dos joves fidels, radicals en l'amor, inexperts. Hi ha la frescor del primer amor. Però és un amor molt cast, en què fins i tot en l'escena del balcó no encreuen quasi mirades. s'enamoren per l'oïda (ben bé com Cyrano de Bergerac però sense aquella amargor d'home que amaga l'amor a la seva cosina). 

Però, al costat d'aquests dos protagonistes, es mou una companyia que construeix l'espai, a partir d'uns elements nobles com el ferro i els llistons de fusta i serveix la trama, jugant amb el vers de Shakespeare i buscant franca comicitat amb la dida, els servents i el discurs, de floret, dels cosins Montesco. La seva lluita és coreografia. Els rumors de palau són cançó que bressola. Es percep una densitat entre els llistons, els ferros, la netedat a escena que evoca el mestratge de Peter Brook. La decisió de canviar el sexe d'alguns personatges ajuda a fer més còmic els personatges populars però no sempre casen perfectament. També queda un pèl coixa la clau de la proposta: el motiu és la rebel·lió del fill davant del pare per amor. Els fills tenen més clar la prioritat del cor tot i que no saben administrar bé les emocions ni les accions i acaben sucumbint. 

S'han fet molts Romeu i Julieta. Per a l'espectador no és suficient que uns actors o una companyia ho vulgui interpretar (desitgi provar-se degustant el vers de Shakespeare, tensant aquelles emocions). És una peça que pot pecar d'ensucrada, de tràgica, de llunyana (perquè avui és inconcebible que uns joves de 15 anys es casin, que la lluita entre famílies sigui tant sanguinària...) La proposta de Projecte Ingenu eleva el públic per moments, es palpa i disfuta el silenci, la contemplació del quadre final, tant trist i tant carregat de sentit alhora. L'acció enterra uns enamorats. Gairebé ningú els ha volgut atendre com es mereixien i ara les víctimes són els joves.

Trivial