Heu sentit mai la Rondalla d'en Joanet de sa gerra? Té una pila d'anys, però encara avui sembla ben bé que ens parli a cau d'orella. Us l'explicaran, segur, el dramaturg i actor Toni Gomila i els seus companys d'escenari, que aborden la realitat més propera amb la qual conviuen els mallorquins i mallorquines. Ho fan amb una història procedent de la tradició popular però també amb textos, històries i idees que igual formen part de les obres d’Henrik Ibsen que d'un Shakespeare o una peça de Txékhov... Tot, ben amanit amb les paraules del mateix Gomila, que ens parla de la Mallorca on es va a buscar el sol a l'hivern, la que s'omple a vessar de turistes a l'estiu, la que fa fora de casa seva algú que hi viu per encabir-hi un visitant que paga bé, la que ha trobat en el turisme, en definitiva, una gallina que pon ous d'or i es torra sota el sol. Com ha canviat aquest turisme que és font de riquesa i de tantes altres coses la mentalitat i els hàbits dels mallorquins i mallorquines? Parlem de les llums i les ombres del fenomen turístic que ha marcat per sempre més la vida dels illencs? És, precisament, el que Toni Gomila explora amb aquest muntatge sobre límits i ambició.
Segur que encara associeu el nom del dramaturg al muntatge Acorar, una reflexió universal sobre la identitat dels pobles a partir d'un fet particular (la matança del porc i la pagesia mallorquina) que després de vuit anys segueix omplint les sales on es representa. De fet, el mateix Gomila confessa que Rostoll cremat reprèn, amplifica i multiplica l'ambició escènica que el va dur a escriure Acorar i que representa la culminació de vint anys de trajectòria. Àcid, irònic, mordaç... Així és un text que, un cop més, toca una situació particular per transmetre un missatge universal. Dirigeix el muntatge Oriol Broggi, ànima de la companyia La Perla 29 que, ara fa un any, va obrir la darrera edició del Grec amb El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk.
Toni Gomila reprèn un tema que ja quedava insinuat en el seu mangnífic Acorar: la destrucció de les tradicions de la illa per culpa de la permissitivtat amb el turisme i el diner ràpid i especulatiu Ho fa convertint les seves reflexions en una mena de rondalla (connectant amb el seu següent espectacle a patir de les troballes d'Alcover en què emergia la exualitat i la relació de parella en les breus trames: Peccatum.
Aquest cop dirigeix Oriol Broggi que li dóna un to pausat, (possiblement no caldria allargassar-ho tant) i que barreja el mallorquí amb el castellà, l'anglès i l francès sense previ avís. En el seu conte màgic, en què un pare de família humil demana a Déu millors condicions per a la seva família, l'abús porta a l'excés i el delri. Es fusiona el turisme burguès que tant llueix en la història George Sand (pseudònim de l'excèntrica Aurore Lucile Dupin) amb Chopin en un hivern catastrofic, amb el turisme de souvenir de sol i platja. I sangria. I sevillanes.( Han oblidat les ensaimades?). La família progressa i abandonar la duresa del camp per a poder especular. Com si també es malvenguessin els cirerers de Txèkhov. O desprofitessin la pluja necessitats de sol per a satisfacció dels seus turistes (Gomila ha representat l'aiguader en la darrera versió de La bona persona de Sezuan, al TNC). Tot passa divertit però sense que interpel·li massaa l'espectador: fins que la germana petita s'exclama de la poca ètica dels seus pares, que no vigiln pl tros i la llengua i la Natura. Que defensa el dret al descans però evitant els vatges en avió, i es grans complexes hotelers barats (o cars) que, venuts com un privilegi, són, en realiat, unelement més que fa perillar la pervivència de la humanitat a un món, que el trista vol conèixer i retratar amb selfies i la pell gamba com la d'un escamarlà fins a l'esclat final.