Rostoll cremat

informació obra



Direcció:
Oriol Broggi
Ajudant de direcció:
Joan Miquel Artigues
Intèrprets:
Caterina Alorda, Catalina Florit, Joan Toni Sunyer, Xesca Vadell, Toni Gomila
Escenografia:
Rafel Lladó, Oriol Broggi
Vestuari:
Antònia Fuster
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Oriol Broggi
Sinopsi:

Heu sentit mai la Rondalla d'en Joanet de sa gerra? Té una pila d'anys, però encara avui sembla ben bé que ens parli a cau d'orella. Us l'explicaran, segur, el dramaturg i actor Toni Gomila i els seus companys d'escenari, que aborden la realitat més propera amb la qual conviuen els mallorquins i mallorquines. Ho fan amb una història procedent de la tradició popular però també amb textos, històries i idees que igual formen part de les obres d’Henrik Ibsen que d'un Shakespeare o una peça de Txékhov... Tot, ben amanit amb les paraules del mateix Gomila, que ens parla de la Mallorca on es va a buscar el sol a l'hivern, la que s'omple a vessar de turistes a l'estiu, la que fa fora de casa seva algú que hi viu per encabir-hi un visitant que paga bé, la que ha trobat en el turisme, en definitiva, una gallina que pon ous d'or i es torra sota el sol. Com ha canviat aquest turisme que és font de riquesa i de tantes altres coses la mentalitat i els hàbits dels mallorquins i mallorquines? Parlem de les llums i les ombres del fenomen turístic que ha marcat per sempre més la vida dels illencs? És, precisament, el que Toni Gomila explora amb aquest muntatge sobre límits i ambició.

Segur que encara associeu el nom del dramaturg al muntatge Acorar, una reflexió universal sobre la identitat dels pobles a partir d'un fet particular (la matança del porc i la pagesia mallorquina) que després de vuit anys segueix omplint les sales on es representa. De fet, el mateix Gomila confessa que Rostoll cremat reprèn, amplifica i multiplica l'ambició escènica que el va dur a escriure Acorar i que representa la culminació de vint anys de trajectòria. Àcid, irònic, mordaç... Així és un text que, un cop més, toca una situació particular per transmetre un missatge universal. Dirigeix el muntatge Oriol Broggi, ànima de la companyia La Perla 29 que, ara fa un any, va obrir la darrera edició del Grec amb El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk.


Crítica: Rostoll cremat

16/10/2019

La turistificació explicada des d'un conte popular

per Iolanda G. Madariaga

La tercera obra de Toni Gomila com autor és ja una obra de gran format on torna a partir del local per posar sobre la taula un tema que depassa tota mena de fronteres: la massificació turística o turistificació. La precediren Acorar dirigida per Rafael Duran amb Produccions de Ferro i després va venir Peccatum al 2016. Gomila ens constata una vegada més que el més particular i singular de la cultura popular pot esdevenir universal. Amb Acorar Gomila no només ens va fer familiar un terme pròpiament balear, ens va apropar a un món que s’allunya empès per nous models d’alimentació i consum. Peccatum (Fira Mediterrània’16) també partia de la tradició popular mallorquina, en concret de les seves rondalles recollides per mossèn Vidal i Alcover, per construir un espectacle divertit i contemporani, a més de retre homenatge a la gran tasca lingüística d’Alcover.

Amb aquest camí ja fet, Gomila parteix d’un conte popular -en Joanet de sa Gerra- per fer una reflexió sobre un sagnant fenomen d’actualitat que té en l’illa de Mallorca un dels seus millors exponents. Després d’haver participat com actor en La bona persona de Sezuan al TNC aquesta temporada, la influència de Brecht es deixa veure en el plantejament de l’obra i també en seu final obert. És també Oriol Broggi qui pren la responsabilitat de aixecar el muntatge amb l’elenc de Produccions de Ferro. No sabem fins a quin punt hi ha la influència de Broggi en la construcció dramàtica del text, però el cert és que es juga a allò tan postmodern de l’apropiacionisme per a construir una obra completament nova. Els referents teatrals van des de Macbeth i El rei Lear, a L’hort dels cirerers i L’oncle Vània de Txehov o L’enemic del poble d’Ibsen. En un desenvolupament que va des de finals del segle XIX fins els nostres dies, les popularitzades “cançons de l’estiu” conviuen amb algun nocturn de Chopin i altres temes també molt populars per crear el paisatge sonor evocador i adequat a la llarga seqüència temporal.

L’espectacle ve a ser una mirada retrospectiva sobre l’evolució del turisme a Mallorca i com el fenomen ha anat configurant i modelant la població de l’illa. Es tracta d’una mirada crítica, des de l’humor i la caricatura, que, ratllant la sàtira, posa sobre la taula un tema complex amb moltes arestes. L’elenc es desdobla en un bon nombre de personatges que giren al voltant del protagonista. En Joanet -interpretat amb molta gràcia pel propi Toni Gomila- és un pobre jornaler amb una dona ambiciosa i un munt de fills que, per obra i gràcia “divina”, aconsegueix fer-se l’amo de l’illa amb els negocis immobiliaris. El conte d’En Joanet s’entrecreua veladament amb el de La gallina dels ous d’or per conformar una magnífica al·legoria de com la cobdícia, la desídia i la nul·la consciència ecològica deixen al seu darrera un erm que no és tan sols rostoll cremat, sinó que culmina en un procés d’aculturació galopant. Sense concessions al dramatisme, l’espectacle posa sobre l’escenari els múltiples aspectes d’un drama que sembla no tenir aturador. Ho fa de forma clara, didàctica i molt divertida. Rostoll cremat encaixa perfectament en el propòsit de mostrar-nos com s’interpel·la el present immediat des de la tradició popular. L’espectacle, estrenat enguany al Festival Grec, ha exhaurit les entrades al seu pas per la Fira Mediterrània.