Screen man

Teatre | Familiar

informació obra


Direcció:
Tian Gombau, Martí Torras Mayneris
Intèrprets:
Tian Gombau
Interpretació musical:
Panchi Vivó
Vestuari:
L'home dibuixat
Escenografia:
Isa Soto
Il·luminació:
Manolo Brancal
Companyia:
L'home dibuixat
Autoria:
Martí Torras Mayneris
Sinopsi:

Caminem per la vida amb el desig de fer realitat el nostres somnis. No sempre resulta fácil, però la il·lusió ens empeny a intentar-ho una i altra volta. De vegades, l'atzar posa en el nostre camí una persona que ens ajuda a perdre els temors, els dubtes i les incerteses fins que arribem a complir el nostre somni. Screen Man, l'home pantalla, és la persona que apareix pel camí del nostre protagonista. És el somni teatral de la nostra companyia i tenim el plaer de compartir-lo amb vosaltres.

Crítica: Screen man

03/05/2016

Estímul sensorial

per Núria Cañamares

La vida és plena de casualitats i els teatres, també. Si a la Fira de Titelles de Lleida del 2015 el Teatre Julieta Agustí recollia el cant a la llibertat i a fer realitat els somnis amb ‘Vuela Pluma’ dels murcians Periferia Teatro, en la fira d’enguany la sala s’ha convertit en caixa de ressonància del mateix “tot és a la teves mans” amb ‘Screen Man’ d’El teatre de l’home dibuixat. Aquest és, de fet, un missatge recurrent en diferents manifestacions artístiques (i un bon consell per a la vida en general), sobretot en els espectacles per a tots els públics. Qualsevol edat és bona per inocular i refrescar aquesta meta, que demana un treball perseverant per dur-la exitosament a la pràctica.

El valencià Tian Gombau, alhora autor, actor titellaire, productor i codirector de l’espectacle amb Panchi Vivó, es transforma en l”’home pantalla” interactuant amb un audiovisual que estimula els sentits explorant les possibilitats tecnològiques i la sincronia d’imatge, so i teatre gestual. La simplicitat dramatúrgica possiblement respon a la curta edat dels espectadors als quals s’adreça (a partir d’uns 3 anys), però resta lleugerament a l’acció amb episodis que s’estiren quan, paradoxalment, l’espectacle només dura mitja hora.

Així, després de dibuixar l’albada, jugar amb un ocell i veure-se-les amb un núvol trapella, entre altres boniques minúcies, “cau del cel” –és literal– el protagonista de la història, en Pomodoro, un titella que ultrapassarà la pantalla i, després, el cos de Gombau per aparèixer físicament a l’escenari, on aprendrà a aconseguir tot allò que es proposi. L’argument s’ajuda d’un dels grans recursos quan es requereix moviment i bellesa: el món del circ. Resulta que en Pomodoro vol ser pallasso i s’animarà en construir el seu propi circ, on farà de tot: equilibrisme, trapezi, culturisme, etc.

Fil argumental a banda, a ‘Screen Man’ destaca el treball virtual i físic de l’actor titellaire que, vestit de blanc i amagant dins la roba diferents objectes, treu el màxim profit de la projecció de les imatges i la màgia que es produeix en convertir-les reals. La minsa escenografia que acompanya la pantalla consisteix en un llit de fulles, una caixa de fusta polivalent que facilita la manipulació i exhibició del titella i una càlida il·luminació lateral. Plegades estampen una imatge delicada i amable als més petits que, com Pomodoro, també podran demanar el seu propi desig...