Screen man

Teatre | Familiar

informació obra



Direcció:
Tian Gombau, Martí Torras Mayneris
Intèrprets:
Tian Gombau
Interpretació musical:
Panchi Vivó
Vestuari:
L'home dibuixat
Escenografia:
Isa Soto
Il·luminació:
Manolo Brancal
Companyia:
L'home dibuixat
Autoria:
Martí Torras Mayneris
Sinopsi:

Caminem per la vida amb el desig de fer realitat el nostres somnis. No sempre resulta fácil, però la il·lusió ens empeny a intentar-ho una i altra volta. De vegades, l'atzar posa en el nostre camí una persona que ens ajuda a perdre els temors, els dubtes i les incerteses fins que arribem a complir el nostre somni. Screen Man, l'home pantalla, és la persona que apareix pel camí del nostre protagonista. És el somni teatral de la nostra companyia i tenim el plaer de compartir-lo amb vosaltres.

Crítica: Screen man

18/04/2016

Una història de sempre amb tecnologia 3.0

per Iolanda G. Madariaga

La integració de les tecnologies digitals en l’espectacle familiar és un fet, els de L’Home Dibuixat (Tian Gombau i Panchi Vivó, principalment) les incorporen a la seva poètica particular per explicar històries d’avui i de sempre. El  protagonista d’aquesta és un nen amb la il·lusió de fer de pallasso en un circ, els seus companys d’escola, però, no l’acaben d’entendre i, a estones, es burlen d’ell. La proverbial aparició de Screen Man (l’Home Pantalla) obrirà el camí a les il·lusions del protagonista posant-les en valor i apaivagant les seves pors. A cavall entre l’espectacle tradicional de titelles i la il·lustració interactiva digital, Screen Man explora les possibilitats de convivència dels dos llenguatges davant un públic avesat a tota mena de llicències poètiques a favor d’una bona història. El petit titella passa amb facilitat de la pantalla a l’escenari i viceversa i les possibilitats del món virtual multipliquen l’efecte de la projecció de les fantasies del protagonista. L’animació digital, així, esdevé no només el marc “escenogràfic” de la història, sinó part indissociable d’aquesta. L’Home Dibuixat mostra un gran nivell en l’ús de la tecnologia sense massa ostentacions, caldria potser arriscar una mica més en la narrativa mateixa i buscar plantejaments menys lineals.