Screen man

Teatre | Familiar

informació obra


Direcció:
Tian Gombau, Martí Torras Mayneris
Intèrprets:
Tian Gombau
Interpretació musical:
Panchi Vivó
Vestuari:
L'home dibuixat
Escenografia:
Isa Soto
Il·luminació:
Manolo Brancal
Companyia:
L'home dibuixat
Autoria:
Martí Torras Mayneris
Sinopsi:

Caminem per la vida amb el desig de fer realitat el nostres somnis. No sempre resulta fácil, però la il·lusió ens empeny a intentar-ho una i altra volta. De vegades, l'atzar posa en el nostre camí una persona que ens ajuda a perdre els temors, els dubtes i les incerteses fins que arribem a complir el nostre somni. Screen Man, l'home pantalla, és la persona que apareix pel camí del nostre protagonista. És el somni teatral de la nostra companyia i tenim el plaer de compartir-lo amb vosaltres.

Crítica: Screen man

13/04/2016

Poesia visual en format mitjà

per Jordi Bordes

L'home dibuixat va excel·leir en la seva anteiror peça, tota poesia i minuciositat. Era una peçá per a cvanalla molt petita que s'havia d'arraulir al seu voltant i sentir una història petita, extreta de la sorra de la platja i que narrava un fet humil però carregat d'emoció (que deixa molt bon record). D'aquell Pedra a pedra encara en fa actuacions i això que fa anys que roda. 

Ara, amb molt bon criteri, incia una nova peça també ell sol a escena però acompanyat per una pantalla qusi interactiva. és una solució que l'ha de permetre fer passis amb més públic, i rendibilitzar millor cada sessió (habitualment del Pedra a pedra, havia de fer vàries sessions diàries).  Ha estudiat molt bé l'harmonització de les imatges per  fer que plogui i deixi de ploure segons si té el paraigua posat, o no. Torna a utilitzar puntualment la manipulació d'objectes per fer transcendir l'¡home de la pantalla i que guanyi la tercera dimensió i es faci palpable. Acabarà sent un màgis trapezista, que fa enriolar, de nou el públic amb una situació tant enginyosa com ingènua, tendra. Potser no arriba a la minuciositat d'aquella peça anterior però sí que captiva poderosament. I, tot i que el guió auudiovisual no el podrà fer creéixer en gaires accions de manipulació és previsible que segueixi creixent i incorporant  gestos i detalls que la facin més pròxima. Certament, el món de les pedres, per fred que sigui fa bategar millor les emocions que la persuasiva pantalla amb animacions i pàtines de colors que s'escampen per allà on empeny la imaginació.