Semperoper Ballett. William Forsythe

Dansa

informació obra


Vestuari:
William Forsythe
Il·luminació:
William Forsythe
Composició musical:
Thom Willems
Companyia:
Semperoper Ballett
Intèrprets:
Aleix Albareda, Marcel Borràs, Jordi Bosch, Jordi Collet
Sinopsi:

Una vetllada amb William Forsythe està dedicada a un dels coreògrafs vius més innovadors. Enemy in the Figure, il·luminada amb un únic focus mòbil, és un dels seus treballs més sorprenents visualment. A In the Middle, Somewhat Elevated explora la genuïna natura del moviment a partir de la distorsió de les figures del ballet clàssic. Una dansa glosada per la crítica com «Energia, sexe i virtuosisme». El moment culminant d’aquest homenatge és Neue Suite, una suite de passos a dos creada per al Semperoper Ballett a partir d’adaptacions de Händel, Berio, Slingerland, New Sleep i Bach estrenades per Forsythe entre 1977 i 1990.

Tot i que la història del Semperoper Ballett es remunta a l’any 1817, l’arribada (2006) del seu director artístic actual, Aaron Sean Watkin, revoluciona el seu estil, trencant les barreres tradicionals entre l’escola clàssica i la contemporània, i redefinint la dansa com a culminació d’ambdues.


Crítica: Semperoper Ballett. William Forsythe

22/02/2015

El sistema com a estratègia

per Jordi Sora i Domenjó

Si no fos per l'esgotament del mot, William Forsythe mereixeria ser considerat el desconstructor de la dansa. Però alerta: només si atenem al mètode i no pas als resultats. No hi ha en les seves coreografies un conjunt de forces ocultes que calgui posar en evidència, sinó un conjunt d'elements constitutius que es poden ressituar en el discurs per tal d'accentuar-los en capacitat significativa. I així com Derrida desvetllaria l'estructura lingüística des d'on permetre noves lectures crítiques del conjunt, la feina de Forsythe té més a veure amb l'estètica de la mirada i la sorpresa que causa situar-se en plànols diversos des dels quals observar aquella mateixa realitat, no sotmetent-la necessàriament a qüestionament. No és el trencament amb la tradició, sinó una minuciosa investigació d'allò que la constitueix.

“Una vetllada amb William Forsythe” és una magnífica introducció general a algunes de les estratègies que fa servir habitualment. No hi és tot, ni es pot completar sense l'estudi de les instal·lacions, pedra angular de la seva tesi creativa. Però fer-ho de la mà de la Semperoper Ballett de Dresden és una gran oportunitat perquè no hi ha intermediaris entre el creador i els intèrprets: la vinculació amb aquella companyia li ve de lluny i probablement és un dels grups que millor ha sabut respondre a la implicació i exigències del coreògraf nord-americà. 

En l'enllaç podeu llegir sobre les tres "estratègies William Forsythe" presentades en la vetllada del Liceu: