Hi ha un saló de ball i un home sota una muntanya de confeti i gots de plàstic. Hi ha una frase projectada a la paret: si saps el que has de fer per estar millor i no ho fas, llavors estàs pitjor. L’home declara que portarà al públic a una catarsi col·lectiva. Les frases de la paret van canviant. El cossos busquen expressar allò que les paraules no poden dir. Segons la filòsofa Marina Garcés, posar el cos és la condició indispensable per a pensar fort. És aleshores que els cossos comencen a fer allò que les paraules no saben dir. Però com es posa el cos? Si sabes lo que hay és un intent de descobrir-ho, una pràctica-ritual que ens impulsa a pensar fort a través del moviment.
Ernesto Collado ho ha tornat a fer, un espectacle que suposa una nova pirueta, un gir de 180 graus que aborda amb la ironia de sempre, amb la irreverència d'un creador que fica el dit entre les costures del llenguatge escènic en la seva versió més transgressora i experimental. 'Si sabes lo que hay' és una experiència de ball col·lectiva, una proposta senzilla que, com ja és habitual, coqueteja amb la 'boutade'. Collado planteja el seu encontre amb el públic com una comunió d'energia en què ell actua com a catalitzador. La forçada solemnitat del ritual i la buidor aparent del discurs són un ganivet de doble fil, missatge i paròdia al mateix temps. Ball i sacrifici són la part final d'una situació plantejada en clau naïf, una aparent gratuïtat que només es pot permetre un creador que domina l'escena i les infinites possibilitats de la ironia.