Hi ha un saló de ball i un home sota una muntanya de confeti i gots de plàstic. Hi ha una frase projectada a la paret: si saps el que has de fer per estar millor i no ho fas, llavors estàs pitjor. L’home declara que portarà al públic a una catarsi col·lectiva. Les frases de la paret van canviant. El cossos busquen expressar allò que les paraules no poden dir. Segons la filòsofa Marina Garcés, posar el cos és la condició indispensable per a pensar fort. És aleshores que els cossos comencen a fer allò que les paraules no saben dir. Però com es posa el cos? Si sabes lo que hay és un intent de descobrir-ho, una pràctica-ritual que ens impulsa a pensar fort a través del moviment.
Ernesto Collado és un creador que ens sorprèn muntatge rere muntatge, un mestre de l’autoficció. Si sabes lo que hay és una pràctica-ritual que ens impuls a pensar a través del cos i del moviment, un divertimento amb una forta càrrega de crítica social. El xamàn (o potser xarlatà?) Collado ens rep a la sala del teatre, ens fa caminar per l’espai, fer equilibris i posturetes més propies de ioga mentre ens deixa anar sentències de filosofia barata, com les frases que circulen per Instagram. Tot per acabar ballant el Bolero de Ravel com si fòssim en un concert de Radiohead. Ballar, ballar i ballar amb un munt de (des)coneguts. Collado remou per dins i per fora.