Silvia. Nelson Valente

Teatre

informació obra


Direcció:
Nelson Valente
Autoria:
Nelson Valente
Sinopsi:

Un dels grans noms del circuït escènic alternatiu de Buenos Aires, és, també, un nom conegut dels escenaris barcelonins. Us parlem de Nelson Valente, un autor que hem vist ja en algunes ocasions a la ciutat (Sólo llamé para decirte que te amo ha estat una de les últimes o Gossos, que es va estrenar al Grec 2020). A Silvia, ens explica la història d'una dona que va fer tot el que s'esperava d'ella al llarg de tota la seva vida. Es va casar, va tenir dos fills i va formar una família. Avui, als setanta anys, ja vídua, torna a Barcelona a retrobar-se amb el que va ser el veritable amor de la seva vida. Abans de poder donar curs al seu desig, haurà d'enfrontar les situacions no resoltes del seu passat, els mandats familiars, els prejudicis, les pors i els vincles del present. Travessant aquesta crisi vital, Silvia estarà disposada a canviar la seua vida radicalment i per sempre, encara que això comporti conseqüències inesperades.

Aquest muntatge forma part d'un projecte conjunt de col·laboració entre autors, autores, directors i directores catalans i de l'Argentina. Ha estat dissenyat entre tres sales de proximitat en el marc del projecte On el teatre batega, El Maldà (La paella del dijous), la Sala Flyhard (Silvia) i la Sala Versus Glòries (Rovira versus Rodríguez), cadascuna de les quals acollirà un muntatge diferent amb personatges compartits: aneu a veure-les totes tres i tindreu una visió de conjunt de la història que us expliquen. Les obres es veuran de moment a Barcelona, amb la intenció de fomentar les relacions artístiques bilaterals mitjançant l’intercanvi de professionals de les arts escèniques en projectes de producció i coproducció. En un futur pròxim, els muntatges produïts en aquesta iniciativa es podrien veure també en sales de Buenos Aires.

Una producció d’On el teatre batega, Sala Flyhard, El Maldà i Sala Versus Glòries.

En coproducció amb el Grec 2023  Festival de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Iberescena.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Silvia. Nelson Valente

12/09/2023

Silvia...i les altres dues, també!

per Pep Vila

Em faltava una, i ara ja ho puc dir: els dramaturgs haurien de fabricar més trilogies com aquesta: senzilles però no tant, sumament divertides, i barrejant dues cultures teatrals ben diferents que juntes formen un còctel explosiu. Gràcies a la bona feina de creació de text de Nelson Valente i Cristina Clemente, ens enfrontem a una història vista desde dos punts de vista diferents. Una història de segones, i potser, últimes oportunitats. Dues mares abnegades que durant tota la vida han cuidat dels fills, i també d'un marit amb el qual no han estat precissament massa euforiques. I uns fills que quan s'han fet grans no les han valorat suficientment, o pràcticament han passat d"elles (“Silvia”). Dues dones (Lide Uranga i Lluïsa Castells) que veuen la seva vida passar, i que en el últim terç de la seva existència, s'han retrobat, s'estimen, volen passar els seus últims dies juntes, i el més important, han decidit d'una vegada per totes tallar el cordó umbilical amb la família.

Una mateixa història vista des de dos angles: en el català Lluïsa Castell (“La paella dels dijous”) i companyia componen un divertit fresc no exempt d'algun moment dramàtic. A “Silvia”, la tragèdia existeix des del primer moment, però la mateixa Uranga, amb la inestimable companyia de Mayra Homar, Gabriel Beck (extraordinari) i Julian Ponce Campos, s'encarreguen de transformar-lo en una burla sarcàstica. Sí, els argentins saben riure's d'ells mateixos com ningú, i per tant passarem d'un gènere a un altre sense deixar de provocar la riatlla en l'espectador. És aquesta una família desastrosa, i que vol aprofitar.se de la mare, que en la tercera part de la trilogía ("Victoria vs. Rodríguez") es trobarà amb la catalana i on el xoc de cultures desembocarà en un desenllaç autènticament espatarrant, on tot s'estriparà, davant d'un espectador ja absolutament entregat a la farsa.

Quin serà el secret d'aquests actors argentins, dels seus dramaturgs, per connectar tant i tant bé amb el públic català? Són genials en l'art de la improvisació i en definitiva, ens faran passar tres estones meravelloses. No, no cal veure tota la trilogia però... sí que estaria bé, sí.