Simone

informació obra



Intèrprets:
Tilda Espluga, Anna Güell, Daniela Feixas
Escenografia:
Ramon Simó
Vestuari:
Agnès Costa
So:
Joan Viscasillas, Paula Miranda
Il·luminació:
Joan Viscasillas, Paula Miranda
Composició musical:
Bárbara Granados
Direcció Musical:
Bárbara Granados
Ajudant de direcció:
Mònica Bofill
Companyia:
Les rois vagabonds
Autor:
Igor Sellem, Patricia Habchy
Sinopsi:

El ministre de justícia ha desaparegut voluntàriament. El dia en què el parlament ha d’aprovar el seu nou paquet de lleis, un fet inexplicable el deixa fora de joc. La seva nova realitat física el converteix en una amenaça pels interessos del partit. Sap que ningú és de fiar, sobretot la seva dona, que també té ambicions polítiques. Què passaria si, de forma espontània i radical, la natura comencés a reaccionar davant els desequilibris que la humanitat ha creat? Daniela Feixas ha escrit una comèdia on la natura amenaçada decideix passar a l’acció per mantenir el seu propi ordre.

Crítica: Simone

30/01/2018

Les dones al poder

per Marc Sabater

En un moment en què han esclatat fenòmens com el #MeeToo, l'#OnSonLesDones o el #LesDonesSomAquí, un moment que, en definitiva, sembla confirmar que el segle XXI serà (és) el de les dones, la companyia QArs Teatre ha tornat a fer gala de la seva connexió i compromís amb la realitat estrenant un text escrit per Daniela Feixas, protagonitzat per tres actrius (la pròpia autoria, Anna Güell i Tilda Espluga) i que diposita a la platea una càrrega de fons, entre d'altres, sobre la força del gènere femení. L'excepció --aquella que confirma la regla-- és la direcció, de Ramon Simó.

El text en qüestió es titula Simone i parteix de la constatació que la natura és sàvia de forma que les catàstrofes i els grans canvis naturals no són gratuïts sinó que tenen una intenció reparadora respecte de l'espècie humana i la seva supèrbia. La trama arrenca quan l'Iris, una prostituta de capa caiguda, arriba a l'apartament on l'espera Simone, que ha contractat els seus serveis. Ella s'hi nega, perquè no atén dones, però poc a poc anirà descobrint que no tot és el que sembla, fins i tot en el seu cas. I fins aquí es pot llegir. Tot plegat en forma de comèdia, a voltes surrealista, en un text que pot presumir d'originalitat i d'enginy, d'una bona maquinària i un bon dibuix dels personatges i d'un ritme adequat.

Només començar, les tres protagonistes, dirigint-se als espectadors, delimiten el terreny de joc demanant-los que riguin tant com vulguin. I no és només el primer dels molts exercicis de trencament de la quarta paret que conté Simone. Veureu. L'humor en què reposa la peça, en general ben jugat tot i algunes incursions en l'infantilisme, té un inconvenient: necessita imperiosament les rialles d'un públic quant més massiu millor. I quan aquest no hi és, si més no de forma quantitativament considerable (cas de la funció objecte d'aquesta crítica), l'efecte és especialment pervers tant per l'autora com per les actrius, que no tenen aquell coixí tant nutritiu per als personatges que és el riure dels espectadors.

Com que l'assistència és un imponderable de qualsevol espectacle, un extrem incontrolable a tots nivells, aquest gat vell de les taules que és Ramon Simó té l’encert d'apuntalar el text amb una direcció intensiva, amb allò que dèiem de la quarta paret i amb contrafort metateatral que complementen la peça de Feixas i li donen més espessor. Hi ajuda, també, una consistent escenografia concebuda pel propi Simó.

El nucli de la cosa, indubtablement, però, són les interpretacions de les tres protagonistes. Tilda Espluga afronta un paper molt complex i, després d'uns primers compassos desconcertants, la seva creació va agafant cos a mesura que la trama avança. Daniela Feixas fa gala d'una espontaneïtat que es beneficia de la seva vessant com artífex del text i Anna Güell desplega una bis còmica molt atractiva que acaba per convertir-se en el principal al·licient d'un muntatge que, a ben segur, creixerà a mesura que els espectadors el vagin descobrint.