Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano

informació obra



Intèrprets:
Josep Maria Pou, Carles Canut, Borja Espinosa, Guillem Motos, Amparo Pamplona, Ramon Pujol, Pep Molina
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, Teatre Romea, Festival de Mérida
Ajudant de direcció:
Montse Tixé
Escenografia:
Paco Azorín
Vestuari:
Antonio Belart
Autoria:
Peter Weiss
Dramatúrgia:
Ricardo Iniesta
Sinopsi:

A més de ser un dels pensadors més coneguts de l'antiga Atenes i mestre de Plató, Sòcrates està considerat el pare del pensament occidental. Ell, un savi que no va voler escriure els seus pensaments perquè trobava que tothom n’havia de desenvolupar els seus propis, va ser l'autor d'aquella irònica expressió amb què la humanitat reconeix avui la seva ignorància: «Només sé que no sé res».

L'actor Josep Maria Pou dóna vida al pensador, dient un text escrit i dirigit per Mario Gas. Ell s'encarrega d'interpretar un Sòcrates que serà jutjat i condemnat pels seus conciutadans després d'haver denunciat la corrupció a Atenes i haver advertit contra el paper supersticiós i manipulador de la religió oficial. Acusat de menysprear els déus i corrompre la joventut, es va negar a fugir, com li proposaven els seus deixebles, quan va ser condemnat a ingerir una copa de cicuta. I la seva va acabar convertida en una de les morts més famoses de la història.

Crítica: Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano

03/04/2017

un personatge en busca d'autor

per Francesc Massip

Quin magnífic personatge, Sócrates! I quin intèrpret, Josep M.Pou, que el serveix amb força i amb una intensitat furibunda! Les idees del pare de la filosofia occidental, que coneixem sobretot pel testimoni de Plató, són d'una vigència inusitada quan irrompen en aquest regne d'incompetència que habitem, on, a més, qui el governa no reconeix la pròpia ignorància i s'erigeix en paradigma del sentit comú. Sentències lapidàries i mètodes analítics del pensament que haurien de fer pujar el color a les galtes -si es que tinguessin vergonya- a alguns dels més refistolats filòsofs de l'art que repapiegen sense solta des de la seva torre d'ivori incomunicada amb la realitat. La vida i les maneres de fer de Sòcrates, el delirant judici a què va ser sotmès i la pena capital que se'n derivà, impacta com un meteorit en aquesta bassa de batracis que enfanga la pell de brau amb esperpèntics processos judicials i altres inusitades mesures autocràtiques. En l'espectacle despunten els monòlegs de Pou, que comparteix edat amb el pensador grec, i d'Amparo Pamplona en el paper de Xantipa, l'esposa del condemnat a ingerir la cicuta. Només es troba a faltar una fusteria dramàtica solvent que engalzés amb veritable alçada dramàtica l'incòmode ideari de l'atenenc.