Un espectacle per a nens i nenes amb les dents de llet i per a qui vulgui acompanyar-los.
La Mina és una nena de cinc anys que no pot dormir a causa dels sorolls que sent sota el llit i la por que li provoquen. L’Algú i el Ningú, dos simpàtics personatges nascuts de la nit, l’acompanyaran al llarg d’un viatge en el qual la Mina s’enfrontarà als seus temors.
L’eix principal de Sota el llit és el tema de la por, una sensació que ens acompanya sigui quina sigui la nostra edat. Tot i que de vegades la por pugui resultar paralitzant, d’altres ens ofereix la possibilitat de transformar-la, convertir-la en desig i descobrir nous camins i noves preguntes. La Mina agafarà forces d’aquesta por –simbolitzada per diferents elements escènics com una tempesta, unes sabates que prenen vida o els jocs de llums i ombres propis d’una nit fosca– i a partir del joc, de la imaginació i de l’art, és a dir, al seu ritme i a partir dels seus recursos, es familiaritzarà amb tot allò que fins al moment li havia semblat desconegut.
Crec que l'únic atractiu d'aquest petit espectacle és el moment en què criatures i després grans passen d'una banda a l'altra de l'escenari i presencien després com la nena que tenia por al llit ja no en té. Tot és molt senzill i molt ingenu. No diría jo que el gran llit amb una nena que té por i dos personatges que són "algu" i "ningú" pugui estimular la fantasia dels nens d'avui. És visualment bonic però no té interés.
