Tres trames que s’entrellacen: La primera: un director de teatre barceloní es tanca en una biblioteca de Berna per escriure una obra sobre el turisme. La segona: el propietari d’un dels últims videoclubs de Barcelona, cineasta amateur, es veu forçat a tancar el seu negoci i rep pressions immobiliàries. I la tercera: una sèrie de ciència ficció que transcorre l’any 2050, en una Barcelona distòpica dividida entre partidaris i detractors del turisme. Tres llenguatges escènics diferents: la conferència, que serveix per articular un discurs sobre el turisme en diferents etapes històriques; la fotonovel·la, on el que passa dins de la pantalla influeix en el què passa fora; i el teatre d’objectes per recrear escenes de ciència ficció. Tres punts de reflexió sobre el turisme: El paper d'una capital cultural històrica de la Mediterrània al segle XXI, la frontissa entre Àfrica i Europa i l'Europa del Sud com a "balneari" de l'Europa del Nord. I un tema d’actualitat del què parlar obertament, sense complexes i amb el distanciament que proporciona l’humor: la problemàtica del turisme de masses a Barcelona i les causes que se’n deriven.
Un viatge apassionant a través del turisme, la memòria i el cinema: Tours Stars Here.
Fèlix Pons va escriure «Souvenir» a la biblioteca de l’Institut für Theaterwissenschaft de la Universitat de Berna, un espai plàcid i acollidor gràcies a l’amabilitat d’Ursula Fürst, que a més d’una nodrida bibliografia teatral a l’abast, conserva una preciosa i íntima col·lecció teatral (Schweizerische Theatersammlung) que atresora un arxiu de projectes teatrals (d’Adolphe Appia, entre d’altres), imatges, plànols i maquetes dels teatres suïssos, col·leccions de vestuari i objectes escènics, titelles, marionetes, diagrames, gravats, màscares, i un llarg etcètera. Jo hi vaig ser aquest hivern, convidat per la seva directora Dr.Heidy Greco-Kaufmann, i em va amoïnar perquè essent un centre excepcional, la Universitat amenaça en tancar-lo si no es troba finançament privat per sostenir-lo, car l’estat suís no el recolza gens ni mica. L’única biblioteca especialitzada en arts escèniques de la capital de la confederació helvètica, l’únic museu del teatre de Berna, amb models en guix i en fusta del primer edifici teatral grec, del teatre romà d’Orange, del Teatro Marcello, de la Plaça del Weinmarkt de Lucerna com a escenari de la cèlebre Passió de Cysat, del teatre del Globe, del teatre de Serlio, dels teatres de Basel, Berna, Beromünster, Luzern, Zurich, etc., està en perill de desaparició per la incúria financera de l’estat. Suposo que un clima tan particular va inspirar l’actor i dramaturg català a emprendre aquesta comèdia descordada que fica el dit a la plaga d’un dels conflictes que afecten la Barcelona d’avui (i tantes altres ciutats de moda): el turisme de masses. Duccio Canestrini (autor de «No dispareu contra el turista») aconsellava de construir una còpia exacta dels espais barcelonins més significatius per oferir-la als turistes i així alliberar els espais reals de la seva pressió asfixiant que deturpa la vida quotidiana dels ciutadans. Fèlix Pons opta per la comèdia truculenta i s’embranca en una trama certament estrambòtica. L’experiment compta amb una esplèndida interpretació de Paula Malia, una de les integrats de les cèlebres Mamzelles, que fa gala d’una riquesa de registres, una varietat de tons i modulacions i una expressivitat vocal i gestual prodigiosa, amb què recrea els diversos personatges que incorpora. Un espectacle i una actuació a tenir en compte.