Sun

Dansa

informació obra


Companyia:
Hofesh Shechter Company
Producció:
Hofesh Shechter Company, Mercat de les Flors, Theatre Royal Plymouth
Coreografia:
Hofesh Shechter
Composició musical:
Hofesh Shechter
Intèrprets:
(Ballarins) Maeva Berthelot, Chien-Ming Chang, Sam Coren, Frédéric Despierre, Bruno Karim Guillore, Yeji Kim, Kim Kohlmann, Erion Kruja, Merel Lammers, Sita Ostheimer, Chloe Walshe
Escenografia:
Merle Hensel, i els titelles de James Ward, Rebecca Cusack, John I Gordon , Framestore
Il·luminació:
Lee Curran
Vestuari:
Christina Cunningham
So:
Mike Bignell
Ajudantia de direcció:
Winifred Burnet-Smith, Philip Hulford, Sam Wood
Sinopsi:

La perfecció es deforma i l’harmonia deixa pas a un retrat visceral de l’antagonisme i la violència en el nou i pertorbador treball d’una de les grans estrelles de la dansa contemporània.

El món és un lloc meravellós... però també perillós, adverteix en aquesta peça l’autor de coreografies que van d’Uprising al seu darrer èxit, Political Mother. Aquesta proposta, produïda amb el suport del Mercat de les Flors, és el darrer espectacle d’un artista nascut a Israel que va ballar amb la mundialment famosa Batsheva Dance Company i que s’ha consagrat a Europa com un dels grans noms de la dansa actual. Es tracta d’una coreografia d’alt interès per a tots els amants de la dansa i, en especial, per als públics joves.

Ambientada a l’inici en un espai idil·lic que evoluciona posteriorment cap a una visió minimalista d’un món “perfecte”, la coreografia de Shechter fusiona la disbauxa frenètica amb la complexitat subtil en un treball que confronta l’horror pastoral del colonialisme amb un toc d’humor incisiu. Una companyia ampliada de catorze intèrprets balla una banda sonora que inclou música original composta pel mateix Shechter, un artista que ha guanyat prestigi internacional amb unes coreografies tan crues com honestes.

Crítica: Sun

10/07/2014

El sol de Hofesh Schechter té tant de brillantor i calidesa com de fredor i distància. És un sol que tant escalfa i il·lumina

per Montse Otzet

El sol de Hofesh Schechter té tant de brillantor i calidesa com de fredor i distància. És un sol que tant escalfa i il·lumina com produeix una llunyania gèlida. Però aquestes evidents oposicions son preteses i buscades per un coreògraf que aconsegueix posar damunt l’escena un caos bell, amb espurnes d’humor, però també un xic pretensiós.

Sun és una peça que parla de la confusió que viu el món i de la manipulació que tots patim. I per explicar-ho, Schecter elabora una coreografia amb una columna central desordenada, en la qual el final de l’espectacle apareix a l’inici per, segons paraules del coreògraf, poder veure tranquils i relaxats l’espectacle, sabent per endavant que hi haurà un final feliç.

En el muntatge no hi ha llargues seqüències coreogràfiques doncs tot el contingut transcorre en imatges puntuals i fragmentades on catorze ballarins, que desprenen una hipnòtica presència escènica, protagonitzen un discurs que pretén despertar convulsió  pel seu contingut de denúncia. Denuncia a què? Doncs  a un univers ple de veritats falses, a una manipulació que sotmet al més feble, i a una violència que se’ns ven com necessària i excusable.  Però per exterioritzar aquesta denúncia no faria falta recorre a la paraula, ni fer-nos un discurs verbal sobre les misèries del món. Desafortunadament,  les paraules desprendre un tuf pretensiós  que no hagués tingut lloc si s’hagués utilitzat  un verb menys moralista o únicament el gest.

Deixant de banda aquest discurs verbal, Sun és un espectacle de nota alta, no tan sols per l’excel·lent nivell dels ballarins, sinó que també per l’àgil i encertat desordre narratiu i per un moviment ondulant, angulós o estàtic, algun d’ells similar als gestos de les marionetes.  El muntatge també és recomanable per un vestuari deliciós,  d’essència i traços renaixentistes, per una il·luminació que, amb mestria, convida a passejar-nos per un món càlid i fred, i per una banda sonora on la saviesa de Shechter també té molt a dir.