Sun

Dansa

informació obra


Companyia:
Hofesh Shechter Company
Producció:
Hofesh Shechter Company, Mercat de les Flors, Theatre Royal Plymouth
Coreografia:
Hofesh Shechter
Composició musical:
Hofesh Shechter
Intèrprets:
(Ballarins) Maeva Berthelot, Chien-Ming Chang, Sam Coren, Frédéric Despierre, Bruno Karim Guillore, Yeji Kim, Kim Kohlmann, Erion Kruja, Merel Lammers, Sita Ostheimer, Chloe Walshe
Escenografia:
Merle Hensel, i els titelles de James Ward, Rebecca Cusack, John I Gordon , Framestore
Il·luminació:
Lee Curran
Vestuari:
Christina Cunningham
So:
Mike Bignell
Ajudantia de direcció:
Winifred Burnet-Smith, Philip Hulford, Sam Wood
Sinopsi:

La perfecció es deforma i l’harmonia deixa pas a un retrat visceral de l’antagonisme i la violència en el nou i pertorbador treball d’una de les grans estrelles de la dansa contemporània.

El món és un lloc meravellós... però també perillós, adverteix en aquesta peça l’autor de coreografies que van d’Uprising al seu darrer èxit, Political Mother. Aquesta proposta, produïda amb el suport del Mercat de les Flors, és el darrer espectacle d’un artista nascut a Israel que va ballar amb la mundialment famosa Batsheva Dance Company i que s’ha consagrat a Europa com un dels grans noms de la dansa actual. Es tracta d’una coreografia d’alt interès per a tots els amants de la dansa i, en especial, per als públics joves.

Ambientada a l’inici en un espai idil·lic que evoluciona posteriorment cap a una visió minimalista d’un món “perfecte”, la coreografia de Shechter fusiona la disbauxa frenètica amb la complexitat subtil en un treball que confronta l’horror pastoral del colonialisme amb un toc d’humor incisiu. Una companyia ampliada de catorze intèrprets balla una banda sonora que inclou música original composta pel mateix Shechter, un artista que ha guanyat prestigi internacional amb unes coreografies tan crues com honestes.

Crítica: Sun

12/07/2014

Decepción textual redundante

per Elisa Díez

Evidentemente me esperaba más. Había comentarios de previas demasiado optimistas con lo que realmente nos encontramos una poco apacible noche de miércoles en el amfiteatro del Grec. Un montaje sobre el colonialismo y sus efectos. La parte textual excesivamente repetitiva y que corta el ritmo trepidante del que gozan las escenas danzadas, tienen la culpa de que el resultado final no haya sido el esperado.

La danza grupal ayudada de una importante presencia lumínica es lo mejor de la pieza, pero el peso entre texto danza no es equilibrado, o al menos el espectador percibe que justo cuando empezaba a disfrutar los bailarines se retiran para dejar paso a la voz en off, a ese texto que deja de ayudar a la compresión y sólo entorpece a un montaje que sin él y centrándose en su punto fuerte, la danza, hubiera sido delicioso.