SunBengSitting

Dansa

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Fira Mediterrània 2020
Oriol Puig Taulé
Itineraris recomana

Als amics de la Fira Mediterrània els agraden molt els còctels. Si l’esperit del mercat és unir la cultura d’arrel amb els llenguatges contemporanis, l’espectacle de l’austríac Simon Mayer encaixa a la perfecció en aquesta línia. Cant tirolès (el iòdel), dansa contemporània, música en directe i una serra mecànica. Ah, que m’ho deixava. I en Simon ho fa tot despullat. Cantar, ballar i tallar llenya amb una destral. Qui ha dit que la cultura popular és avorrida? Perill, humor i nuesa s’uneixen a SunBengSitting, que sense cap mena de dubte és un dels espectacles internacionals imprescindibles d’aquesta Fira Mediterrània. “Si remenes força estona / la barreja surt més bona / i el client deixes content”, cantava la Guillermina. Estem segurs que, a la Motta, aquest espectacle li encantaria.

Oriol Puig-Taulé

Autoria:
Simon Mayer
Coreografia:
Simon Mayer
Composició musical:
Simon Mayer
Intèrprets:
Simon Mayer
Direcció:
Simon Mayer
So:
Pascal Holper
Il·luminació:
Hannes Ruschbaschan, Lucas Gruber
Dramatúrgia:
Frans Poelstra
Sinopsi:

Simon Mayer, performer, ballarí, coreògraf i músic, és un dels noms destacats de l’escena austríaca i caracteritza el seu treball per l’experimentació amb el cant, la música i el ball tradicional. A la Fira veurem SunBengSitting, una peça que recorre al iòdel -modalitat de cant alpí-, a la dansa popular i a la dansa contemporània, un viatge al passat i una cerca lúdica i humorística de la identitat.

Crítica: SunBengSitting

17/10/2021

Apel·lar a l'autenticitat

per Jordi Bordes

Simon Mayer manté uns 15 minuts el públic a les fosques mentre ell canta i es desplaça. Aquesta foscor ensenya a relativitzar el temps, a veure com es pot baixar la intensitat vital quotidiana i també marca uns distància perquè la veu inicialment se sent fluixa, com a la llunyania i es va aclarint, a mesura que passen els minuts. i que fa evident que la llum ja és imminent.

La cançó que utilitza Mayer és la tirolesa, que pot ajudar a trobar persones llunyanes pels pics, entre boscos espessos i boira constant. Ell, de fet, utilitza aquests elements ancestrals, (la destral, la fona, el bastó, per marcar ritmes i anar desenvolupant el món sonor). Evita posar-se el vestit tirolès, possiblement perquè ja s'ha convertit en una caricatura d'ell mateix. El turisme crema elements usats com a consum i imant de nevera. Potser per això va nu i actua com si anés guarnit del que l'apropa més a la Terra i a la vida que desprenen els arbres, la fisicitat de l'escorça, de les serradures escampades per l'escenari. Només quan considera que el quadre és complet, que ha creat un element concret decideix seure i descansar.

Certament, durant bona part de l'acció hi ha un temps dilatat que pot cansar i adormir la peça però l'entrega de l'intèrpret és total i la investigació entre l'acció, el so que genera i el moviment és constant, com una enciclopèdia de coreografies populars i de cossos acostumats al treball físic diari. Hi ha un gaudi íntim, que no expresa cap al públic, tot i que el té present.