Tebasland

Teatre

informació obra


Autoria:
Sergio Blanco
Dramatúrgia:
Sergio Blanco
Direcció:
Sergio Blanco
Intèrprets:
Gustavo Saffores i Bruno Pereyra
Escenografia:
Laura Leifert, Sebastián Marrero
Vestuari:
Laura Leifert, Sebastián Marrero
Il·luminació:
Laura Leifert, Sebastián Marrero
Vídeo:
Miguel Grompone
Producció:
Complot i FIT Cádiz
Estrena:
Estrena a Catalunya
Sinopsi:

Una gàbia que és una metàfora, una pista de bàsquet que sembla instal·lar-nos en un pati de presó, un ring de boxa, una cel·la mental, l’espai de confrontació entre un pare i un fill, la història d’un parricidi, la duresa d’un barri perifèric que en el bàsic connecta amb la Tebes grega. No és cap revisió contemporània d’un clàssic: n’és l’assimilació real, una obra que omple les paraules de ritme rabiós. Dos registres lingüístics, dues vides, diferents edats: una equació amb moltes incògnites per a un sol complot, el d’aquest autor a cavall de París i Uruguai, conegut al seu país com a actor cinematogràfic.

Crítica: Tebasland

26/10/2014

Ficció i realitat s'escolen entre els barrots

per Christian Machio

Amb Tebasland els espectadors de La Planeta han estat testimonis del paradigma de creació contemporània, tal i com es descriu de forma explícita també dins del propi text escrit i dirigit per l'uruguaià Sergio Blanco. Trencar amb allò establert sense resultar clixé ni l'enèsim joc de teatre dins del teatre. 

A Tebasland es recreen les trobades (fictícies) a la presó entre un parricida (Bruno Pereyra) i el propi Sergio Blanco (interpretat per Gustavo Saffores), interessat en escriure un nou text teatral. La suggestió arriba a tal nivell que no sempre t'ho posa fàcil per adonar-te que tot és inventat. Tot és una ficció que despulla el procés creatiu, enlloc de cobrir-lo. Els vímets queden a la vista i la realitat dels personatges s'escola, neta i clara, entre els barrots del reixat d'alta seguretat amb videovigilància que envolta una pista de bàsquet. És aquest l'espai on el dramaturg i el parricida tenen les seves trobades. És aquí on dos actors juguen a recrear les trobades. Una delicada dosi de reflexió i emoció de primera qualitat que ens ha brindat el Temporada Alta.