Testimoni de càrrec

informació obra


Adaptació:
Marga Parrilla
Intèrprets:
Jordi Coromina, Empar López, Pep Martínez, Muntsa Tur, Lluís Altès, Enric Cervera, Xavier Serrat, Montse Miralles, Sergio Alfonso, Berton Fernández, Roser Ràfols / Aida Qui
Il·luminació:
Xavi Costas
So:
Omar Campo
Escenografia:
Gala Garriga
Vestuari:
Rafató Teatre
Caracterització:
Carmen Mayor, Sara Rigola
Composició musical:
Peter Delphinich
Interpretació musical:
Peter Delphinich (saxo / baríton alt), Dick Them (contrabaix)
Ajudantia de direcció:
Marga Parrilla
Direcció:
Pepa Calvo
Dramatúrgia:
Anna Soler Horta
Sinopsi:

Testimoni de càrrec (títol original en anglès Witness for the Prosecution) és una pel·lícula de Billy Wilder, estrenada el 1957 i protagonitzada per Charles Laughton, Marlene Dietrich i Tyrone Power.

És l’adaptació de l’obra teatral d’Agatha Christie estrenada el 1953. Leonard Vole, un home jove i atractiu, és acusat de l’assassinat de la senyora French, una rica anciana amb qui mantenia una relació amistosa. El presumpte mòbil del crim és la possibilitat d’heretar els béns de la difunta. Tot i que les proves en contra seva són aclaparadores, Sir Wilfrid Roberts, un prestigiós advocat criminalista que acaba de patir un atac de cor, es fa càrrec de la seva defensa.

Tal com es demanava als cartells originals de la pel·lícula, nosaltres demanem al públic: “En parlaràs, però si us plau, no expliquis el final!”

Crítica: Testimoni de càrrec

12/01/2016

No reveleu el final!

per Toni Polo

Resulta curiós assistir a un judici de mitjan del segle passat, en viu. És el que ens ofereix l’adaptació del llibre d’Agatha Christie Testimoni de càrrec. Deixant de banda que hi ha la possibilitat de comprar entrades per pujar a l’escenari i fer de jurat, qualsevol espectador de la sala se sent immers en una trama clàssica de misteri marca de la casa. L’atmosfera de l’època ho impregna tot des del moment en què entrem al Teatre del Raval i fins i tot es diria que l’escena és en blanc i negre i, de vegades, podem veure al damunt de l’escenari Charles Laghton, Marlene Dietrich o Tyrone Power, protagonistes de la versió cinematogràfica de Billy Wilder...

Però amb tot aquest embolcall no hi hauria prou. L’obra transcorre amb ritme, amb dosis d’humor, de patetisme (ben entès), de tensió i, sobretot, de misteri. Amb els personatges perfectament definits per l’escriptora britànica. Amb molta complicitat amb el públic, trencant la quarta paret, oferint les dosis justes d’intriga, deixant anar pistes insospitades, fent créixer la curiositat de l’espectador (això no deixa de ser una mena de suspens) surt una obra molt llaminera, rodona i amb l’èxit assegurat.

Molts tenen ben present la pel·lícula (o hauran llegit el llibre) i saben qui és el culpable; no passa res, quedaran atrapats en l’ambient i, vés a saber, acabaran dubtant de qui és culpable. No cal dir que el final, absolutament inesperat, no es pot revelar...!