The Feliuettes

informació obra



Direcció:
Martí Torras
Dramatúrgia:
Xavi Morató
Intèrprets:
Laia Alsina, Maria Cirici, Laura Pau, Gerard Sesé
Músics:
Gerard Sesé
Direcció Musical:
Gerard Sesé
Il·luminació:
Antoni Font Mir
So:
Jordi Agut
Assesor de moviment:
Marghe Bergamo
Vestuari:
Iztok Hrga
Escenografia:
Martí Torras
Companyia:
Erre que erre
Autor:
Mario G. Sánchez
Sinopsi:

En ple 2015, una noia rep una estranya predicció: en el futur ella serà Núria Feliu. No algú semblant a ella, ni la seva hereva. Núria Feliu, simplement. A partir d’aquí, comença l’apassionant recerca en què l’objectiu inicial de localitzar la Feliu autèntica acabarà topant amb secrets que es remunten als orígens de la catalanitat, secrets que una poderosa societat oculta s’ha encarregat de silenciar durant més de mil anys i que finalment sortiran a la llum. Intriga, acció, girs inesperats i coreografies al so de “Ja us he reconegut” en un mateix espectacle.

Crítica: The Feliuettes

16/06/2015

LA FELIU, MONTY PYTHON i ELS GERMANS MARX

per Ferran Baile

Un refrescant, esbojarrat, jovenívol i rotundament divertit musical que ret un original i merescut homenatge a la cantactriu Núria Feliu. La veu en off de Núria Feliu hi és present en diversos moments de l´espectacle, reconduint  l´acció, que barreja de forma lúdicament descarada diversos gèneres (comèdia detectivesca, cabaret, musical i teatre dins del teatre). Sorprenent, desconcertant, amb moments hilarants, emotius i poètics, l´espectacle està ple de referències satítiques als tòpics que envolten la figura de la Núria Feliu i també l´àmbit de la cultura i la societat catalana (impagables les tres porteres de barri xiu-xiuejants). L´humor a lo Monty Python i els germans Marx (la detectiu amb la pipa recorda Groucho, i la vident un xic els muntatges de Chico i Harpo), hi és constantment present en aquest espectacle més que recomanable per seguidors i coneixedors de la cantant. També molt recomanable pel públic en general, inclús els no prou coneixedors de l´artista, ja que els hi obrirà els ulls i les oïdes a una de les personalitats artístiques més importants i amb més brillant aportació i trajectòria dins de la cançó i la música catalana. D´ella en concret i de tots i cadascun-a dels integrants d´aquest espectacle en farem cinc cèntims més endavant.

En escèna, deliciosament histriòniques poden gaudir de tres polifacètiques actrius-cantants, magnifiques les tres (Laia Alsina i Riera, Marta Cirici i Laura Pau), i d´un pianista-actor-arranjador de les cançons (Gerard Sesé), magnífic també. L´idea va sorgir de les tres actrius i els hi va donar forma dramatúrgica Xavi Morató (un dels guionistes d´El Jueves i també dramaturg de diversos musicals) i ha estat dirigits per un dels joves talents teatrals catalans més polifacètics, Martí Torras Mayneris.

Tots ells pertanyen a les brillants promocions d´actors-actrius, dramaturgs i directors, amb esperit polifacètic, sorgides de l´Institut del Teatre en els darrers anys i que malgrat la seva joventut, tots son just a la decada dels trenta, han adquirit un alt grau de maduresa, mestressa professional i un constant talent creatiu

En Xavier Albertí destacava i en feia especial menció d´aquesta excepcional generació d´artistes teatrals en la presentació de la nova temporada del TNC.

El que un grup d´artistes joves, en un lloc que s´està convertint en una de les principals referències teatrals de Barcelona com és el Círcol Maldà (oberta a totes les edats i a tota classe de públics), reivindiqui i faci un homenatge, divertit i paròdic, a una de les nostres més destacades artistes veteranes (va néixer el 21-9-1941), és un fet a valorar, a destacar i a imitar.

Se´n fa menció a l´espectacle a Guillermina Motta, no per res són bones amigues, ¿per quan un espectacle-homenatge a ella?. La seva aportació, personalitat i trajectòria artística dona molt material per a un muntatge.  

La Catalunya escorpina

Catalunya ha patit masses vegades la direcció d´una èlit cultural elitista i sectària, més donada a formar capelletes que ha reconèixer la cultura en el seu ampli horitzó. Tot alló que formava part de la cultura popular ha estat sistemàticament minimitzat i-o ningunejat (el teatre popular-Pastorets-Pessebres Vivents-Passions, el teatre afeccionat, el teatre per a nois i noies, aquells artistes que no encaixaven en les directrius “innovadores” de la capelleta “intelectual-oide” de torn…).

Un entre altres molts fets : a la pel.lícula La nova cançó (1976), no hi són ni la Núria Feliu, ni en Joan Manuel Serrat, ni la Guillermina Motta.

Afortunadament, per fí, tenim al front del Teatre Nacional de Catalunya, una persona com Xavier Albertí, que a més de brillant director i actor, està fent una importantíssima tasca de recuperació històrica, divulgació i dignificació dels molts i molts artistes catalans (actors-actrius-cantants-directors-compositors-empresaris-escenògrafs..), oblidats o banalitzats (etiquetats pejorativament),  per la “cultureta oficial”. La recuperació de la Memòria Històrica de les Arts Escèniques Catalanes, perduda en l´oblit és un fet del tot necesari , el conéixement i reconeixement  d´un patrimoni injustament silenciat.  El seu treball amb Eduard Molner, a l´exposició El Paral.lel (1894-1939), va ser modèlic i continua amb noves exposicions (veieu l´exposició al vestíbol sobre el teatre a Barcelona als anys 40 i 50), i en la programació i actes paral.lels del TNC.


L´extraordinari llegat de la Feliu

La Núria Feliu, ha estat una lluitadora infatigable, contra vents i marejols.

Bona actriu en els seus inicis al teatre universitari, amb una cura de la pronunciació admirable, ha estat la cantant més prolífica i que més títols traduïts al català ha aportat a la cultura musical catalana. Moltes vegades produint-los ella mateixa, davant de l´indiferència de les editores discogràfiques, ha publicat 50 treballs discogràfics, que acaba de digitalitzar i publicar en CD. Clàssics internacionals del jazz, el swing, el country, “standards” nord-americans, grans temes del cinema, boleros i cançons de cantautors europeus (ella va ser la primera cantant professional en versionar un tema d´un jove compositor-cantant emergent, Joan Manuel Serrat, Sota un cirerer florit). Va ser la primera col.laboradora de Teté Montoliu amb les antològiques i pioneres gravacions de grans temes del jazz. També ha aportat un gran treball en la recuperació del cuplet i les cançons tradicionals catalanes.

La major part de les traduccions al català han estat fetes per un gran lletrista, el poeta Josep María Andreu. Malgrat els oblits oficials, a la Núria Feliu mai li ha faltat el calor del seu públic, la gent del carrer, la gent del poble…”Mireu com ve, mireu com va”, que sí ha sabut apreciar i valorar el que artística i humanament segueix donant-nos.  Si en voleu saber més, www.nuriafeliu.cat


Laia, María i Laura, la idea

Les tres protagonistes varen ser les impulsores del projecte. Les tres diplomades a l´Institut del Teatre i amb estudis complementaris a Anglaterra i altres llocs d´Europa. Brillants actrius i cantants varen coincidir les tres recentment al musical Nevares d´Ignasi Roda al Grec-2014. La Laia Alsina i Riera, ja era co-fundadora de la Companyia La Reial amb la que ha actuat a diversos festivals  europeus, Maria Cirici ja havia treballat amb la Laura també a Josafat el Musical, i la Laura Pau, component de la Companyia Els Pirates, el col.lectiu que gestiona el Maldà, venía de participar al Tirant lo Blanc del TNC.

Laia Alsina, www.lareial.net,

Maria Cirici, www.facebook.com/mariacirici

Laura Pau, www.laurapau.com


El dramaturg

Necessitaven donar-li forma dramàtica i van elegir Xavi Morató, guionista d´El Jueves (200 Moncloas, Clara de Noche..) i a diversos programes televisius i també dramaturg en espectacles musicals alternatius (Millet-2012, Modales, Reset i Generació Merda-2014). www.xavimorato.com


El director

A tot això havia que donar-li forma escènica i qui millor que Martí Torras Mayneris, que ja havia dirigit a Les Divines, La Mandona i les Mamzelles, totes elles companyies femenines i en nombre de tres. Martí Torras Mayneris és una de les figures joves del teatre català més brillants i polifacètiques, un “picapedrer” de l´escèna, com a ell li agrada definir-se. Diplomat a l´Institut del Teatre com a director i dramaturg i a Belles Arts, com a dibuixant (magnífic caricaturista), és a més escenògraf, actor i il.luminador. Entre els seus darrers treballs està Rhum (l´homenatge al gran pallasso Monti), en el que és dramaturg i director-2014 i la dirección escénica dels recitals de Les Divines, Les Mamzelles, Catarres, La Pegatina i l´Orquestra Simfònica Blaumont. En el capítol de les curiositats està la seva afició heretada pel maquetisma ferroviari, al sòtan de casa seva hi ha una gran i superba maqueta (veure programa Ànima de TV3, on és entrevistat per Júlia Bertran). A més, afegim, és cantant, té un grup de rock i és un notable presentador d´actes i esdeveniments i un bon speaker.  http://www.facebook.com/martitorras

El pianista

Naturalment es necessitava un bon arranjador que li donés el toc precís i escènic a les cançons de la Feliu i a més fos actor, per que per més que elles intenten ignorar-lo (o no), intervé molt decisivament en la trama. En Gerard Sesé és un brillant pianista, arranjador i compositor musical, que ja va aconseguir el premi Carles Sabater als 20 anys, té editats varis CDs, va composar la marxa dels 10.000 a Bruxel.les i a més treballa com a showman-monologuista i speaker. www.gerardsese.cat


Trivial