The Feliuettes

informació obra



Direcció:
Martí Torras
Dramatúrgia:
Xavi Morató
Intèrprets:
Laia Alsina, Maria Cirici, Laura Pau, Gerard Sesé
Músics:
Gerard Sesé
Direcció Musical:
Gerard Sesé
Il·luminació:
Antoni Font Mir
So:
Jordi Agut
Assesor de moviment:
Marghe Bergamo
Vestuari:
Iztok Hrga
Escenografia:
Martí Torras
Companyia:
Erre que erre
Autor:
Mario G. Sánchez
Sinopsi:

En ple 2015, una noia rep una estranya predicció: en el futur ella serà Núria Feliu. No algú semblant a ella, ni la seva hereva. Núria Feliu, simplement. A partir d’aquí, comença l’apassionant recerca en què l’objectiu inicial de localitzar la Feliu autèntica acabarà topant amb secrets que es remunten als orígens de la catalanitat, secrets que una poderosa societat oculta s’ha encarregat de silenciar durant més de mil anys i que finalment sortiran a la llum. Intriga, acció, girs inesperats i coreografies al so de “Ja us he reconegut” en un mateix espectacle.

Crítica: The Feliuettes

04/06/2015

Un espectacle boig dedicat a la cantant de Sants que ja té una geganta

per Jordi Bordes

The Feliuettes és incorrecció pura. Sense perdre l'humor blanc i el gust pel thriller de sèrie B fan tot un rentat de cara a la discografia de Núria Feliu. Amb total respecte cap a aquesta obra i amb la mateixa valentia que ella afrontava les traduccions de clàssics romàntics o de revista o de jazz amb el seu català en ple franquisme. El gag, carregat de surrealisme, aparca a la vora de la família Monty Python.  Ja li agradaria a Guillermina Motta tenir un espectacle a la seva trajectòria. Les picades d'ullet als tòpics que envolten Núria Feliu són constants. També es fica cullerada en el "procés", l'ANC i el Tribunal constitucional. Com si res. Tot per explicar una trama d'espionatge i de sectes secretes que els hi agrada parlar amb ressò, com per fer-se més temibles. A l'estrena, es va trobar a faltar un rodatge en les transicions. Potser seria bo escurçar corrua de gags que van a parar a camins sense sortida per poder donar un cert ritme, no tant sincopat, i deixar respirar millor la veu i la cançó. Fent menys, lluiria més. 

Es tracta d'una peça refrescant digna de figurar a envelats de festes majors per a un públic molt ampli. 

Trivial