The last cabaret

Nous formats

informació obra


Producció:
Centre Cultural Imaginari Kiku Mistu, Memora, Grec 2015 Festival de Barcelona, Sala Beckett
Autoria:
Kiku Mistu
Direcció:
Kiku Mistu
Ajudantia de direcció:
Montse Colomer
Intèrprets:
Kiku Mistu, Amai Vecino, Carmen Rodríguez
Direcció Musical:
Roberto Kuczer
Interpretació musical:
Roberto Kuczer, Maria Teresa Lepore
Escenografia:
Llorenç Corbella
Il·luminació:
Maria Domènech
So:
Edgar Real
Vídeo:
Vadever
Sinopsi:

Pors, prejudicis, estigmes i tabús... No hi ha manera de parlar de la mort sense que un calfred ens recorri l’esquena. Però l’única gran veritat de la vida ja té qui li reti homenatge: un artista en la més pura tradició dels creadors outsiders que, des del 1995, és l’ànima del Centre Cultural Imaginari Kiku Mistu.

Amb cinquanta anys acabats de fer, Kiku Mistu aplica el seu riquíssim món creatiu a parlar-nos de la mort. Ho fa mitjançant una exposició que podrem veure de l'1 al 18 de juliol i en la qual un taüt es pot convertir en qualsevol objecte de mobiliari que pugueu imaginar. Entre els dies 8 i 12 de juliol podreu assistir també a una performance en la qual us convidaran a sentir-vos protagonistes del vostre propi funeral.

I és que el pati Manning es transforma en un gran cabaret funerari on podreu viure en primera persona l’experiència d'ocupar un «taüt cabareter» i experimentar, entre música i cançons, les reflexions poètiques i filosòfiques que ens proposa l’artista.

Crítica: The last cabaret

11/07/2015

De la instal·lació al happening

per Jordi Bordes

Kiku Mistu és un artista veterà, amb 30 anys de projecció de la seva carrera. Ja fa anys, que va arraconant la seva vessant més radical (la de la performance) per acomodar-se en una mena de narrador o mestre de cerimònies que convida el personal a participar de la seva creació. Treballs com "The last cabaret" són de llarg recortregut perquè implica la construcció dels elements, la vinculació entre el tunejat del taüt i el tema a cantar i l'acció que s'ha de desenvolupar. És una peça, a més que exigeix un desplegament d'actors que alternen el paper de tramoies eficients amb el dels personatges que vigilen i motiven al joc cap al final de l'espectacle. 

I sí, és un cabaret lúcid i un punt canalla amb una dramatúrgia tant senzilla com efectiva: la vida és un cabaret. Tothom és protagonista de la seva aventura. Acceptar la mort permet viure amb més intensitat. Moris és traspassar, traspassar és transcendir; transcendir és comprendre; i comprendre és fer-se més intel·ligent. Kiku Mistu presencia la que ha de ser la seva mort (i la de cadascú) transfigurant la seva ànima amb un actor que va provant els diferents taüts. Sempre hi ha un jove que l'empeny (són els més petits, els que demanen lloc quasi fent fora als adults dels llocs de privilegi). 

Mistu assumeix un paper cerimoniós, un punt distant, com mostrant-se superior a la resta de mortals. Això fa que tot el que digui (esclati un cert aire de pedanteria del personatge que incomoda l'espectador). Sí que hi connecta quan se'ls deixa provar els diferents taüts i quan arrenca el chill-out  fúnebre amb el "Bésame mucho... cómo si fuera la última vez..." Geni i figura sembla que hagi superat la seva etapa de xaman o de contador d'històries nòmades ("Històries per a homes i dones Bons", Tàrrega 2007 i també "Compartim la llum, Tàrrega 2009) i, ara manté el seu gust per la instal·lació (tant barroca com surrealista i per trufar de personatges l'espai incitant a la participació i a la sorpresa.

Trivial