The Mountain, the Truth and the Paradise

Dansa

informació obra


Escenografia:
Pep Aymerich, Pep Ramis Il·luminació, August Viladomat – Punt de Fuga
Vestuari:
CarmePuigdevalliPlantéS
So:
Fanny Thollot
Direcció Musical:
Fanny Thollot
Vídeo:
Xavier Pérez
Autoria:
Pep Ramis, Mal Pelo
Coreografia:
Lali Ayguadé
Dramatúrgia:
Jordi Oriol
Sinopsi:

The Mountain, the Truth and the Paradise és un punt d’inflexió. Un solo de Pep Ramis, de la companyia Mal Pelo, nascut amb l’objectiu de construir una ficció molt personal, de posar al dia l’experiència acumulada i, alhora, d’investigar alguns temes d’interès actual: l’espiritualitat, la tragèdia de la condició humana i la capacitat de continuar investigant mons possibles. Una mirada particular i plena d’humor que potencia el moviment i la precisió del gest.

Crítica: The Mountain, the Truth and the Paradise

06/05/2018

Guixar el ball sobre el llenç blanc

per Francesc Massip

L'últim solo de Pep Ramis destil·la la seva polièdrica art creativa en una essencialitat d'acer. L'escenari és, de fet, un gran llenç cobert d'una finíssima capa de blanc d'Espanya, un polsim lunar sobre el qual Ramis imprimeix el seu gest en moviment i dibuixa un sobri i intens itinerari per les seves inquietuds vitals i artístiques. L'intèrpret mormola les seves dèries, perfila els seus dubtes, els encalça i quan sembla que és a punt d'atrapar-ne una resposta, s'allunya i es cargola en una corèutica precisa, d'impecable dicció corporal. Blancor ferida, esquitxada de perquèns i captinences, que de sobte s'enlaira al capdamunt de l'escenari mitjançant el fil d'on penja tot, l'axis mundi que relliga el pla terrestre amb l'aeri. Suspès d'un núvol -popular mecanisme del vol escènic-, Ramis s'esbatana amb un cant de la Sibil·la esglaiador, amb una veu afinada i feréstega, que eleva fins al capdamunt la densitat del discurs escènic. L'emoció de l'audiència se sent transportada en l'espai sideral d'aquell atàvic cant que ell ha escoltat des de nin en la versió usual a Manacor -a tot Mallorca la sibil·la esquinça la nit de Nadal amb la mateixa melodia pronunciada, però, amb expressius matisos singulars en cada poble, església o monestir. Després davalla i continua el seu periple cap al cim, no sense rebolcar-se amb el seu vestit fosc pel llenç lunar i s'empastifa del pigment nivi fins fondre's en la pols.

L'obra culmina pintant un gran triangle blau cobalt sobre el terra albí, imatge de la muntanya o de la tanca, al remat els vèrtexs de la vida. Ramis corrobora la seva trajectòria d'artista plàstic redoblat de ballarí i intèrpret, amb l'aplom de la maduresa i la llum de l'experiència. Un artista multifacètic que, com sempre, ha comptat amb la direcció còmplice de Maria Muñoz. Per no perdre-s'ho!