The Mountain, the Truth and the Paradise

informació obra



Escenografia:
Pep Aymerich, Pep Ramis Il·luminació, August Viladomat – Punt de Fuga
Vestuari:
CarmePuigdevalliPlantéS
So:
Fanny Thollot
Direcció Musical:
Fanny Thollot
Vídeo:
Xavier Pérez
Autor:
Pep Ramis, Mal Pelo
Coreografia:
Lali Ayguadé
Dramatúrgia:
Jordi Oriol
Sinopsi:

The Mountain, the Truth and the Paradise és un punt d’inflexió. Un solo de Pep Ramis, de la companyia Mal Pelo, nascut amb l’objectiu de construir una ficció molt personal, de posar al dia l’experiència acumulada i, alhora, d’investigar alguns temes d’interès actual: l’espiritualitat, la tragèdia de la condició humana i la capacitat de continuar investigant mons possibles. Una mirada particular i plena d’humor que potencia el moviment i la precisió del gest.

Crítica: The Mountain, the Truth and the Paradise

06/05/2018

Viatge que deixa petjades

per Montse Otzet

Fa anys que Pep Ramis no ofereix un solo i ara en presenta un davant la necessitat d’endinsar-se en un viatge personal de transformació, i  ho fa a ritme tranquil i histriònic, pausat i avivat.

Les polaritats són presents en aquest muntatge que busca  oposicions per tal d’aconseguir un equilibri en les parts del contingut i en els embolcalls que configuren un inspirador espai escènic.  L’obra ofereix un treball de construcció i deconstrucció reflexiu i profund en el qual el protagonista s’endinsa en un món real i oníric i es converteix en espectador d’una vida viscuda o somiada. I ho fa des d’un estat de tranquil·litat, estirat a terra bé per observar les estrelles, bé per qüestionar l’existència d’un creador.

Aquest cos en molts moments apareix encorbat , com si tragines experiències i cops de la vida i és aquest mateix cos el que es converteix en personatges histriònics, solemnes i tendres.  Un cos que, en un estat de rauxa o de lucidesa, tant grimpa dalt d’una corda com explica un conte protagonitzat per un ocell, un gos negre i una muntanya, així com confessar que, si bé hi ha un fil vertical que uneix parts oposades, ell prefereix la línia horitzontal, aquella que el cos pren mentre espera la mort.

Pep Ramis té una capacitat creativa i interpretativa més que convincent i se situa en el personatge de ple sense deixar esquerdes , ans tot el contrari, l’omple amb petits gestos i de paraules, pròpies o d’Erri de Luca, que, expressades amb veu xiuxiuejant o cantades, parlen de valors materials i espirituals, de la veritat, del cim de la muntanya, i d’un paradís enyorat, entre altres conceptes.  

Com és habitual en les propostes de Mal Pelo,  a The Mountain, the Truth & the Paradise es percep un treball sòlid d’equip sense els quals el resultat no seria el mateix. Entre altres, en el  grup figuren noms com, María Muñoz i Jordi Casanovas, en la direcció;  Leo Castro, BlaÏ Mateu i Camille Decourtye (Baró d’Evel Cirk), Piero Steiner aportant col·laboracions artístiques;  Fanny Thollot en la composició i disseny de so;  August Viladomat – Punt de Fuga responsable de la il·luminació i Carmepuigdevalliplantés autora i realitzadora del vestuari.

Plegats edifiquen un treball poètic  quant a contingut i estètica que convida a la reflexió i a saber donar valor al silenci.