Cinquanta anys no se celebren cada dia. Per això la companyia del musical «The Rocky Horror Show» han decidit que els celebrarien fent una gira europea que ha començat precisament a Barcelona i que continuarà a Torí, Nàpols, Roma, Milà, Pàdua, Ljubljana, Dublín, Manchester, Glasgow o Paris. Una gira que dóna l'oportunitat als espectadors catalans de veure en versió original anglesa la interpretació de la companyia que ha estat actuant al West End de Londres i que es pot seguir, a més, amb un sobretitulat en espanyol amb dues grans pantalles amb còmode cos de lletra gegant a banda i banda de l'escenari, tant pel que fa a les escenes dialogades com a la transcripció de les lletres de cadascuna de les peces del musical.
«The Rocky Horror Show» va arrencar el 1973 al Theatre Upstairs de Londres, un espai amb només una seixantena de localitats. De seguida es va constatar que requeria un aforament més gran fins a arribar al Comedy Theatre, un espai del West End de Londres amb capacitat per a uns 800 espectadors. Després de les primeres 3.000 funcions, a la dècada dels anys vuitanta l'espectacle va obrir una reposició que va ser el punt de partida per a una programació, des d'aleshores, pràcticament permanent al Regne Unit.
Tan permanent que el mateix llibret de «The Rocky Horror Show» inclou unes intervencions previstes de rèpliques concretes que es poden fer des de la mateixa platea per part dels espectadors, cosa que en la meva funció del Teatre Coliseum de Barcelona es va poder comprovar que n'hi havia de prou coneixedors per llençar les seves rèpliques i contrarèpliques, sobretot en les escenes del narrador, de la mateixa manera que també es va complir la tradició de veure-hi alguns espectadors, fans del musical, amb disfresses idònies per a l'ambientació kitsch de l'espectacle.
Des del primer moment, el rigor musical de «The Rocky Horror Show» és el màxim atractiu de la posada en escena. Totes les intervencions tenen la virtut d'estar dotades d'una extrema qualitat vocal, des de l'aparició de l'acomodadora d'un cinema que presenta la pel·lícula d'un programa d'aquells d'època, de doble funció, amb un estil conillet rosa i safata de pipes i caramels, passant per la creació d'un ésser físicament benaventurat fins a l'aparició final dels aliens amb làser inclòs, vinguts pel que sembla de la galàxia Transsexual de Transilvània, que rematen una trama que és una barreja de cinema de terror, de ciència-ficció, de futurisme, d'alliberament sexual, de transvestisme, de comèdia light, de conte estil gore i de divertimento teatral absolut.
Una il·luminació brillant, un so de gran potència i una escenografia canviant, que es mou entre el gènere del còmic i el del plató de cartó pedra, completen la producció d'un macromuntatge musical que es va posar en marxa el 1973 sota l'autoria de l'escriptor, músic, compositor, presentador de televisió i actor Richard O'Brien (Chelteham, Regne Unit, 1942) i que no li ha calgut readaptar-se ni per pressions políticament correctes ni per superar el pas del temps i els canvis socials que ha aportat l'últim mig segle.
La trama és la que és i els espectadors l'accepten tal com és, amb la seva mirada a un temps que va ser i no tornarà, entrant en el joc de la mateixa manera que hi entren tots els intèrprets amb una disposició tan professional com excitant i que reuneixen excel·lents condicions tant com a actors, com a cantants o com a ballarins, sense oblidar la troupe de músics en directe que converteix l'espectacle en una enganxadissa banda sonora que, com diu una de les lletres, convida tothom a fer un viatge en el túnel del temps, tant endavant com endarrere, tant per als que ja han viatjat per aquest mateix túnel durant una bona part de la seva vida com els que es disposen a fer a partir d'ara el viatge.
Recordem només que tot comença amb una avaria de cotxe que té la parella jove no desfogada encara, Brad i Janet, i que per mor d'una tempesta s'han de refugiar en un casalot on els rep el criat draculià Riff Raff amb un «Bona nit» en català, que sempre queda bé i és un detall, i on conviuen una sèrie de personatges friquís amb un científic transvestit i bisexual que ben bé podria ser el conegut i temut Frankenstein.
Aquest breu pas per Barcelona de «The Rocky Horror Show» és una ocasió única per a fans i no fans del musical, sense haver de volar al West End de Londres, per unir-se als més de 30 milions d'espectadors acumulats de 30 països de tot el món i 20 traduccions que des de fa 50 anys fan un salt a l'esquerra i un pas cap a la dreta i posen les mans als malucs talment com si el rock and roll acabés d'esclatar ara mateix. (...)
