The Sad-Mad Method

Teatre

informació obra


Companyia:
Carla Sisteré
Sinopsi:

Carla Sisteré i Anna Sagrera es lliuren a una coreografia enèrgica, física i vital en una peça de dansa-teatre que tracta sobre l’odi, l’aprenentatge i l’amor propi. Tot plegat mentre criden, ploren, riuen i mengen crispetes. Tocar fons i reconstruir-se, per celebrar, finalment, sota una pluja de confeti. (

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: The Sad-Mad Method

11/09/2024

Com desfer un nus amb el ball

per Jordi Bordes

Peça de dansa de carrer feta a partir dels contrastos. Per una banda, hi ha la dansa oberta, dinàmica, d'aire. Per una altra, hi ha la interpretació, d'uns personatges encallats, que aniran desfent el seu enroc, com qui desfà un nus dels cabells, amb la paciència d'anar passant la pinta. Amb l'habilitat de ballar per suavitzar els angles de la superfície rasposa.

La coreògrafa Carla Sisteré (axompanyada per la ballarina Anna Sagrera) planteja una dansa abstracta, amb un vestuari molt subtil que permet imaginar una evolució de la situació, gràcies als espais en què emergeixen els personatges (fent play backs dels temes mítics de rock, com ara el Love me tender d'Elvis Presley). Beuen d'una dansa de baralles d'Amortal combat i de punts d'ironia com les que proposa Mar Gómez (Dios menguante, Sempreviva). En el quadre, un cubell amb crispetes que es mengen mecànicament.

Al control del cos per la coreografia, se li afegeix una expressivitat al rostre per evidenciar el contrast dels personatges (que també es reforça amb un vestuari idèntic però en negatiu). És una peça breu, de provatura, d'inicis, que insinua una carrera cap a la dansa teatre, alternant el moviment més precís, amb la petita evolució d'uns personatges a escena, seguint la inspiració de companyies consagrades com Peeping Tom (Triptych) o La Veronal (Sonoma, Firmamento).