The Scarlet letter

Teatre | Nous formats

informació obra



Autor:
Angélica Liddell
Direcció:
Angélica Liddell
Escenografia:
Angélica Liddell
Vestuari:
Angélica Liddell
Intèrprets:
Angélica Liddell
Sinopsi:

L’any 1849, el novel·lista nord-americà Nathaniel Hawthorne, conegut per les seves històries gòtiques i d’un romanticisme fosc, publicava una novel·la sobre una dona, Hester Prynne, condemnada a portar brodada a la roba una lletra “A” d’“adúltera” com a càstig per haver-se quedat embarassada de Dimmesdale, el capellà del poble on vivia. Eren temps en què la llei i la religió no eren coses tan diferents. En ple segle XXI, Angélica Liddell ens proposa un muntatge de l’obra en el qual la ideologia pren el paper que abans va tenir la religió i que alguns han vist com una crítica al feminisme. Per a l’autora, però, es tracta més aviat d’un elogi del poder de commoció de l’art que, a més, conté el propòsit de retornar la bellesa al món de l’expressió, una bellesa que ha estat bandejada d’una forma atroç per la política. L’autora considera la ideologia una veritable agressió al món de l’esperit. Ens trobem, en resum, amb un treball que, per sobre de qualsevol debat, és un cant bellíssim a la infinita violència de l’amor i a la necessitat que aquesta violència existeixi.

Dramaturga, directora, actriu, escenògrafa i algunes coses més, Angélica Liddell va prendre el cognom artístic de la nena que va inspirar a Lewis Carroll la seva obra més famosa. En realitat, va néixer sota el nom d’Angélica González a Figueres el 1966 i és una dona de teatre, incòmoda per a alguns, amb una de les trajectòries més decididament internacionals de l’escena espanyola. Fundadora d’Atra Bilis Teatro l’any 1993, les seves obres s’han traduït al francès, el rus, l’anglès, l’alemany, el portuguès o el polonès, entre d’altres llengües, i ha obtingut reconeixements que van des del Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2012) a Espanya, fins a un Lleó de Plata de la Biennal de Venècia (2013), passant pel nomenament, el 2017, com a Chevalier de l’Ordre de les Arts i les Lletres que atorga el Ministeri de Cultura de la República Francesa.

Crítica: The Scarlet letter

11/07/2020

Diatriba contra els nous puritans

per Manuel Pérez i Muñoz

Ha tornat. Han passat gairebé 10 anys des que vam veure en l’enyorat cicle Radicals del Lliure de Rigola ‘La casa de la fuerza’, una fita que ja s’exalça com un dels muntatges fonamentals del segle XXI. Angélica Liddell des d’aleshores ha senyorejat grans teatres d’Europa, l’últim any, amb peces elegíaques dedicades a la mort dels seus pares. Per a la seva tornada a Barcelona, no obstant, s’ha escollit ‘The Scarlett Letter’ per exprés desig de la directora i intèrpret, muntatge estrenat el 2018 que sintetitza bona part de les seves recents línies creatives, des de les purament plàstiques i performatives fins a les més discursives i filosòfiques, en aquest cas, carregant contra els «ofesos», els censors dels nostres dies (...)

LLEGEIX CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ