Tirant lo Blanc

Teatre

informació obra


Adaptació:
Roger Cònsul, Pere Planella
Direcció:
Pere Planella
Producció:
TNC i Institut del Teatre
Autoria:
Alfonso Pexegueiro, Narcís Comadira
Sinopsi:

Després de l’experiència del primer any de la ITNC Jove Companyia, el Teatre Nacional vol apostar fermament per consolidar aquest projecte de formació acadèmica per a postgraduats de l’Institut del Teatre, amb la voluntat de proporcionar a joves actors noves eines d’especialització que els permetin treballar amb major qualitat i rigor el nostre patrimoni dramatúrgic.

Aquesta temporada la Jove Companyia presentarà una versió teatral del Tirant lo Blanc, que permetrà un treball poc habitual sobre els nostres escenaris amb la llengua d’un dels textos més complexos i fascinants que ha donat la cultura catalana. Un clàssic extraordinari sobre l’amor pel coneixement i la fascinació pels plaers del món, un monument a la curiositat entesa com a essència de l’individu modern. Les nombroses adaptacions de què ha estat objecte aquesta obra, que pot ser considerada com la primera novel·la moderna europea, demostren el renovat interès que les seves aventures han despertat en les successives generacions que han tingut l’ocasió de descobrir-la. 

Sin querer cansarse más en leer libros de caballerías, mandó al ama que tomase todos los grandes, y diese con ellos en el corral. [...] Por tomar muchos juntos se le cayó uno a los pies del barbero, que le tomó gana de ver de quién era, y vio que decía: Historia del famoso caballero Tirante el Blanco. Válame Dios dijo el cura, dando una gran voz; ¡que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. [...] Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo; aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este género carecen.

 (Miguel de Cervantes, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha)


Crítica: Tirant lo Blanc

25/02/2015

Juvenil i vibrant 'Tirant lo Blanc'

per César López Rosell

Vibrant, vitalista i plena d’ardor juvenil. La versió que Pere Planella ha fet de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, amb la col·laboració en l'adaptació de  Roger Cónsul, aconsegueix els objectius que es proposa. En primer lloc, el d’acostar el món del llegendari cavaller al públic jove al qual prioritàriament va dirigit durant les funcions d'horari escolar de la setmana i atrapar també, amb la senzilla escenografia d’una grada despullada i un bon treball dramatúrgic, la franja adulta que anirà a la Sala Tallers del TNC els caps de setmana. 

 L’encert d’aquest muntatge és que potencia l’estructura de conte romàntic per damunt d'altres sense deixar les connotacions eròtiques d’un text medieval que va sobrepassar les convencions morals del seu temps. Centrat en el pròleg, l’epíleg i els episodis amorosos de la vida a la cort de Constantinoble, la peça s’allunya de referents com el de la impactant producció de Calixto Bieito al Romea. 

 El repartiment de la Jove Companyia de TNC, integrat per només un actor masculí, Enric Cambray (Tirant) i vuit actrius més, algunes de les quals interpreten papers d’homes i es desdoblen en diferents rols, s’entrega amb una energia desbordant a la proposta i la posa al servei de la passió amorosa entre l’heroi i la princesa Carmesina (Mónica Portillo) i la d’alguns dels membres d’una cort on l’embolic presideix l’acció. 

 La posada en escena no escatima les escenes eròtiques, encara que s’ofereixen amb una elegància no exempta dels tocs de l’humor que envolta el relat, amb detalls com el de la sabatilla plena de brillantors del Tirant que arriba a tocar les parts íntimes de Carmesina. Els passatges més èpics de les batalles se supleixen amb la veu dels narradors encarnada per diferentes actrius. Amb aquest recurs és salva el clímax belic i està ben aconseguida la descripció de la batalla de Tirant contra els turcs amb l’ajuda de maquetes de vaixells i llums sobre una taula de titelles.

Tots els rols estan ben perfilats. A més d’un Cambray capaç de transmetre els estats d’ànim del cavaller, brilla Portillo, que aborda amb encert els contrastos del seu personatge. Mar Casas, Laura Fité i Laura Pau juguen bé els seus rols com a Diafebus, Plaerdemavida i Estefania. Magda Puig (maquinadora i lasciva Viuda Reposada), Jessica Pérez (xocant emperador), Marta Tricuera (adúltera emperadriu) i Lola Sanz (amant Hipòlit) completen l’equilibrat repartiment d’aquesta didàctica visió de la magna obra reduida a una hora i mitja de durada.. 


Trivial