Vibrant, vitalista i plena d’ardor juvenil. La versió que Pere Planella ha fet de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, amb la col·laboració en l'adaptació de Roger Cónsul, aconsegueix els objectius que es proposa. En primer lloc, el d’acostar el món del llegendari cavaller al públic jove al qual prioritàriament va dirigit durant les funcions d'horari escolar de la setmana i atrapar també, amb la senzilla escenografia d’una grada despullada i un bon treball dramatúrgic, la franja adulta que anirà a la Sala Tallers del TNC els caps de setmana.
L’encert d’aquest muntatge és que potencia l’estructura de conte romàntic per damunt d'altres sense deixar les connotacions eròtiques d’un text medieval que va sobrepassar les convencions morals del seu temps. Centrat en el pròleg, l’epíleg i els episodis amorosos de la vida a la cort de Constantinoble, la peça s’allunya de referents com el de la impactant producció de Calixto Bieito al Romea.
El repartiment de la Jove Companyia de TNC, integrat per només un actor masculí, Enric Cambray (Tirant) i vuit actrius més, algunes de les quals interpreten papers d’homes i es desdoblen en diferents rols, s’entrega amb una energia desbordant a la proposta i la posa al servei de la passió amorosa entre l’heroi i la princesa Carmesina (Mónica Portillo) i la d’alguns dels membres d’una cort on l’embolic presideix l’acció.
La posada en escena no escatima les escenes eròtiques, encara que s’ofereixen amb una elegància no exempta dels tocs de l’humor que envolta el relat, amb detalls com el de la sabatilla plena de brillantors del Tirant que arriba a tocar les parts íntimes de Carmesina. Els passatges més èpics de les batalles se supleixen amb la veu dels narradors encarnada per diferentes actrius. Amb aquest recurs és salva el clímax belic i està ben aconseguida la descripció de la batalla de Tirant contra els turcs amb l’ajuda de maquetes de vaixells i llums sobre una taula de titelles.
Tots els rols estan ben perfilats. A més d’un Cambray capaç de transmetre els estats d’ànim del cavaller, brilla Portillo, que aborda amb encert els contrastos del seu personatge. Mar Casas, Laura Fité i Laura Pau juguen bé els seus rols com a Diafebus, Plaerdemavida i Estefania. Magda Puig (maquinadora i lasciva Viuda Reposada), Jessica Pérez (xocant emperador), Marta Tricuera (adúltera emperadriu) i Lola Sanz (amant Hipòlit) completen l’equilibrat repartiment d’aquesta didàctica visió de la magna obra reduida a una hora i mitja de durada..
