Tirant lo Blanc

informació obra



Adaptació:
Roger Cònsul, Pere Planella
Direcció:
Pere Planella
Producció:
TNC i Institut del Teatre
Autor:
Alfonso Pexegueiro, Narcís Comadira
Sinopsi:

Després de l’experiència del primer any de la ITNC Jove Companyia, el Teatre Nacional vol apostar fermament per consolidar aquest projecte de formació acadèmica per a postgraduats de l’Institut del Teatre, amb la voluntat de proporcionar a joves actors noves eines d’especialització que els permetin treballar amb major qualitat i rigor el nostre patrimoni dramatúrgic.

Aquesta temporada la Jove Companyia presentarà una versió teatral del Tirant lo Blanc, que permetrà un treball poc habitual sobre els nostres escenaris amb la llengua d’un dels textos més complexos i fascinants que ha donat la cultura catalana. Un clàssic extraordinari sobre l’amor pel coneixement i la fascinació pels plaers del món, un monument a la curiositat entesa com a essència de l’individu modern. Les nombroses adaptacions de què ha estat objecte aquesta obra, que pot ser considerada com la primera novel·la moderna europea, demostren el renovat interès que les seves aventures han despertat en les successives generacions que han tingut l’ocasió de descobrir-la. 

Sin querer cansarse más en leer libros de caballerías, mandó al ama que tomase todos los grandes, y diese con ellos en el corral. [...] Por tomar muchos juntos se le cayó uno a los pies del barbero, que le tomó gana de ver de quién era, y vio que decía: Historia del famoso caballero Tirante el Blanco. Válame Dios dijo el cura, dando una gran voz; ¡que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. [...] Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo; aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este género carecen.

 (Miguel de Cervantes, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha)


Crítica: Tirant lo Blanc

27/02/2015

Un viatge al teatre dels anys 70

per Marc Sabater

Aquesta nova versió del Tirant lo Blanc que acaba d'estrena el Teatre Nacional de Catalunya és, per damunt de tot, una obra amb valors afegits. Perquè, a més de versionar la novel·la de Joanot Martorell, es tracta del segon espectacle de la Jove Companyia del TNC, una plataforma creada per aquesta institució i per l'Institut del Teatre per donar una oportunitat laboral a joves graduats i, a la vegada, aprofundir en el repertori teatral autòcton i en les maneres escèniques pròpies. Tot plegat, a més, amb una clara orientació divulgadora perquè el muntatge es dirigeix, en primera instància, al public jove que acudirà a les funcions escolars previstes, mentre el el public convencional només disposarà de passis de cap de setmana. 

Fins aquí tot molt bé. El problema és que tanta bona intenció topa amb la crua realitat d'un espectacle que, més que viatjar al text cavalleresc de Martorell, mena al teatre dels anys 70. Dit d'una altra manera: una proposta completament superada, plena de gratuïtats que només es pot salvar per l'energia que hi aboquen els actors i per algun que altre aspecte com el vestuari de Maria Albadalejo i Carlota Ricart. Fora d'això, res més. Bé, sí: un conjunt de despropòsits entrelligats amb recursos impropis de l'escena actual fruit d'una direcció, de Pere Planella, completament arbitrària. Un càsting que no s'entén, un joc d'actrius encarnant personatges masculins sense justificació dramatúrgica, una escenografia innecessària, una banda sonora (interpretada pels propis actors) que més aviat fa vergonyeta aliena... 

En fi, que totes els objectius es queden al dossier de premsa. Perquè, en el món real, aquest Tirant ni fa justícia a Joanot Martorell, ni fa brillar els nous graduats de l'Institut del Teatre per facilitar-los un pont cap a l'escena professional. I el pitjor de tot és que els escolars que hi assisteixin s'emportaran una imatge del teatre català i dels clàssics autòctons que no es correspon, en absolut, amb la realitat. Pel bé de tots, començant pel del Teatre Nacional, esperem que hi vulguin tornar.

Trivial