Titanas, el arte del encuentro és una trobada de Sol Picó, Natsuki i Charlotta Öfverholm, tres ballarines i coreògrafes amb influències i recorreguts absolutament dispars que conflueixen ara en el mateix punt del camí. Amb tres vèrtexs d’un triangle màgic, la seua reunió crea un espai de llibertat total on tot és possible. Emergeixen les energies i les forces més pures, més salvatges i genuïnes, les identitats s’esvaeixen, les pells s’intercanvien i s’inicia un diàleg entre la multiplicitat d’entitats que lluiten al nostre interior per sobreeixir. Embolcades per la música de Judit Farrés i les veus d’un cor de dotze dones, aquesta tríada de deesses guerreres, decididament poderoses, eufòriques i optimistes, renaix per a crear un nou univers ideal, utòpic i fantàstic, sense normes que complir ni arquetips on encaixar.
75min. Català, castellà, suec i francès
Sol Picó proposa una coreografia amb dues comanyes seves (Charlotta Öfverholm, Natsuki) Parteixen del mite dels titans i de l’evidència de ser artistes que tendeixen a ser invisibles fora de l’escenari, ja no reben l’atenció de quan eren joves: els nous dèus han apratat elvalor del treball dels titans; les noves coreògrafes arraconen el treball de descoberta, transmissió i execució de le smés longeves. En aquesta revolta, hi ha una carretada d’ironia (al final) i un polsim de desesperació. Costa centrar aquest “lloc de trobada" de les titanes.
De fet, seria bo poder identificar millor el tipus de moviment de cadascú per anar comprovant en quin lloc s’han deixat contaminar en aquesta convivència actoral. La presència de Judit Farrés funcina com el revulsiu amb la seva música electrònica (i la seva manera de ballar a les fosques, fora de quadre, però fent-se visible al contrallum). L’espai escènic i, sobretot, les projeccions (juntament un vestuari de màscares que recorden als combats de boxa mexicans) que són absorbents. La participació del cor serveix per contrastar la potència de les tres intèrprets amb el poble, la gent que mira, pensa i reacciona com una humana, no pas com una titana que detecta la seva degradació del magnetisme.
Sovint, en els treballs de cproducció internacional es percep una pressa en tancar coreografies, en encadenar escenes sense la possibilitat de qüestionar-se gaire res. Picó ja va patir una sitació similar al One-hit wonders (2014) i és una dinàmica que es repeteix sovint quan les agrndes són massa ajustade.s De totes maneres, en aquests treballs, més enllà del fresultat a l'escena és evident que hi ha descobertes que obresn camins nous a les coreògrafes. Potser el problema és de la dinàmica de completar un taller d'aprenentatge amb un espectacle. Posterior a titanas, Sol Picó ha coreografiat Moriu-vos! un altre exemple d'una societat que arcona i invisibilitza la vellesa i que només concep com a bell allò que és jove.
(Vist en vídeo)
