Peça, ideada i impulsada entre Akira Yoshida i Lali Ayguadé, que respira contenció i alhora supura emoció. està olt en sintonia a altres treballs de la ballarina i coreògrafa que utilitza una dansa que regalima teatre pels seus porus. El ball de Together to get there és abstracte i tant troba el recer en un element d'atrezzo (una taula, una cadira, un àlbum de fotos) com es desenvolupa en la buidor de l'espai amb el contacte dels dos intèrprets com si un fes de mur de contenció de l'altre. Contínuament. Lali Ayguadé balla en les seves pròpies coreografies, si no són de mitjà o gran format. Per això, la trobem en aquesta peça, que arrenca amb un quadre de desesperança però que acaba amb un retrat reconfortant. O potser succeeix al contrari, si es pren l’acció com un flashback al record. La dansa és tan lliure com la interpretació i és la voluntat de l’espectador la que estableix la correlació d’escenes en el temps.
La dansa contemporània d’Ayguadé es basteix sobre la construcció d’una trama a partir d’uns personatges que, sense paraules (habitualment), s’expressen ballant i amb la mirada. L’emoció traspassa el moviment (és indiferent si primer hi ha el guió teatral o si s’hi arriba a partir del que expulsa la seva dansa).
Lali Ayguadé és una de les veus catalanes més internacionals en la dansa teatre. És també una habitual del Temporada Alta, en què presentarà aquesta obra l’octubre vinent. Abans ja havia mostrat treballs com ara Here, el 2018, i la seva trilogia Hidden (2020), Iuanmi (2017) i Kokoro (2015). Akira Yoshida acompanya de nou Ayguadé (després de col·laborar en el curt Gizaki). És habitual que la coreògrafa repeteixi amb un ballarí que els permet anar més enllà (Lisard Tranis, per exemple, ballarí de Hidden i d’Underneath, va compartir la coreografia de Runa l’any passat).
La qualitat del moviment a Together to get there permet mantenir una notable intensitat en tota l’obra, estigui aparentment absorta amb el cap recolzat en una taula o, movent-se, frame a frame, com en una repetició de la seva petita història. El contacte dels personatges qye interpreten Yoshida i Ayguadé mostra uns cossos als quals els costa vibrar junts i l’un ha d’empènyer l’altre a l’amor que desitja o qui recorda. Trencar una foto aparentment intranscendent té una connotació reveladora.
