Tom Sawyer detectiu

Familiar | Musical

informació obra



Composició musical:
Marc Sambola
Companyia:
Lazzigags
Direcció:
Miquel Agell
Autor:
Basat en la novel·la de Mark Twain
Adaptació:
Lletra: Lídia Linuesa, Llibret: Miquel Agell
Coreografia:
Ester Bartomeu
Escenografia:
Eloi Linuesa
Il·luminació:
Roger Blasco
Vestuari:
Leo Quintana
Caracterització:
Toni Santos
Ajudant de direcció:
Lluis Garrido
Intèrprets:
Marc Andurell, Marc Udina, Ferran Castells, Belén Alonso, Xavi Duch
Músics:
Andreu Moreno (bateria), Isaac Coll (baix elèctric), Pau Figueres (guitarres), Gerard Alonso (piano), Laia Martí (viola), Naüm Monterde (clarinet)
Sinopsi:

És primavera, i Tom i Huck pateixen una estranya febre primaveral, una malaltia que es curarà a l’instant, quan tia Sally els convidi a passar uns dies a casa seva. Sembla que l’oncle Silas està passant per un mal moment, i potser la presència dels dos amics l’ajudi...

Tom s’acaba de comprar per correu un kit de detectiu, i ja té ganes d’estrenar-lo. L’ocasió doncs, és immillorable. Una desaparició inesperada, un assassinat misteriós i un robatori de diamants constitueixen els ingredients bàsics d'aquest còctel intrigant que ens relata Huckleberry Finn, el braç dret de Tom Sawyer, que ens podrà demostrar les seves capacitats detectivesques, jugant amb l’observació, la deducció i la intel·ligència. El mític heroi juvenil ens sorprendrà amb una lògica fora de l'abast de molts adults.

Espectacle musical amb música original basat en la novel·la de Mark Twain

Crítica: Tom Sawyer detectiu

30/10/2021

Un Perry Mason juvenil

per Andreu Sotorra

En la novel·la «Tom Sawyer, detectiu», de Mark Twain (Florida, Missouri, 1835 - Redding, Conneticut, 1910), on apareixen en clau de seqüela els dos personatges més cèlebres de l'autor, els orfes i aventurers Tom Sawyer i Huckleberry Finn, hi ha, entre altres accions, un robatori de diamants valorats en milers de dòlars. I en l'extensa i variadíssima producció d'espectacles per a infants i joves hi ha també aquesta proposta de la companyia Lazzigags, que és com un diamant en brut que promet i que, com es va preveure aquí ja en la seva estrena el 2014, havia de tenir i ha tingut una llarga trajectòria.

L'espectacle, de factura musical enriquidora i enganxadissa, compta amb un repartiment bàsic reduït, només cinc intèrprets, que fan tots els papers de l'auca sense amagar els recursos humorístics dels maniquís i en un constant canvi de caracterització i vestuari al llarg de l'hora i quart de la representació. Però el repartiment és encara més extens, si tenim en compte que almenys dues companyies alternes de nois i noies integren el cor d'una quinzena de personatges secundaris que intervé en algunes de les escenes.

És un espectacle, doncs, creat per a un públic primerenc, però també amb l'estímul de la participació dels més petits com a intèrprets, una de les especialitats de Lazzigags a través de les seves activitats educatives teatrals o de càsting infantil professional.

«Tom Sawyer, detectiu» és un relat que combina diferents elements. Hi ha aventura, ambient del XIX a la riba del Mississipi, esperit de justícia, enginy esmolat i barreja de gèneres: el policíac, el negre, el de l'enjòlit, el de terror i l'humorístic. De tot una mica sense que hi sobri res, ben encaixat, amb una dramatúrgia del director Miquel Agell que no decau en cap moment i amb un acompanyament musical vigorós, rítmic, creació de Marc Sambola, al servei d'unes lletres de Lídia Linuesa que tenen la missió d'explicar aquesta aventura menys coneguda de Tom i Huck d'una manera dinàmica, clara i arrodonida, deixant molt poques escenes per al text convencional, i les que hi són, concises i molt breus.

Voluntat d'espectacle musical cent per cent, doncs, que exigeix que els cinc intèrprets mantinguin un bon nivell interpretatiu (tres veterans experimentats i reconeguts [estrena 2014]: Xavi Duch, Belén Alonso i Ferran Castells) i que els dos protagonistes, molt joves (Marc Andurell i Marc Udina, dues revelacions), estiguin a l'alçada d'aquests dos personatges de ficció mítics de la literatura universal tan adulta com juvenil i que el grup de nois i noies es cronometri en les escenes del Cor i les coreogràfiques —a l'escenari i a la platea—, que ha adaptat i dirigit l'actriu Ester Bartomeu.

Quan el treball actoral és la base d'un espectacle, l'ambientació pot ser austera, sense que deixi de complir les exigències dels moviments escènics. En aquest cas, la proposta es basa en piles d'antigues caixes de fusta, típiques de fruiteria, que tenen una força efectista a l'hora de representar el vaixell que creua el riu Mississipi, o la casa dels oncles de Tom o la sala del jutjat on —en una mena de Perry Mason juvenil— es clarifica l'assassinat d'un dels bessons implicats en el robatori del parell de diamants. I tot gràcies a un maletí, un kit de detectiu, que el carter ha portat a Tom Sawyer, abans que tot comenci.

Si la novel·la del clàssic Mark Twain ja té tots els ingredients per fer-se atractiva als lectors joves de qualsevol generació, l'adaptació teatral que n'ha fet Lazzigags no es queda enrere, i la combinació d'intriga i aventura portada a l'escenari musicalment la converteix en un dels espectacles més recomanables per a aquells primers espectadors que, ni que siguin usuaris compulsius del coneixement virtual de l'iPhone, continuen vibrant amb la descoberta de l'emoció dels intèrprets de carn i os. (...)