Tom Sawyer detectiu

Familiar | Musical

informació obra



Composició musical:
Marc Sambola
Companyia:
Lazzigags
Direcció:
Miquel Agell
Autor:
Basat en la novel·la de Mark Twain
Adaptació:
Lletra: Lídia Linuesa, Llibret: Miquel Agell
Coreografia:
Ester Bartomeu
Escenografia:
Eloi Linuesa
Il·luminació:
Roger Blasco
Vestuari:
Leo Quintana
Caracterització:
Toni Santos
Ajudant de direcció:
Lluis Garrido
Intèrprets:
Marc Andurell, Marc Udina, Ferran Castells, Belén Alonso, Xavi Duch
Músics:
Andreu Moreno (bateria), Isaac Coll (baix elèctric), Pau Figueres (guitarres), Gerard Alonso (piano), Laia Martí (viola), Naüm Monterde (clarinet)
Sinopsi:

És primavera, i Tom i Huck pateixen una estranya febre primaveral, una malaltia que es curarà a l’instant, quan tia Sally els convidi a passar uns dies a casa seva. Sembla que l’oncle Silas està passant per un mal moment, i potser la presència dels dos amics l’ajudi...

Tom s’acaba de comprar per correu un kit de detectiu, i ja té ganes d’estrenar-lo. L’ocasió doncs, és immillorable. Una desaparició inesperada, un assassinat misteriós i un robatori de diamants constitueixen els ingredients bàsics d'aquest còctel intrigant que ens relata Huckleberry Finn, el braç dret de Tom Sawyer, que ens podrà demostrar les seves capacitats detectivesques, jugant amb l’observació, la deducció i la intel·ligència. El mític heroi juvenil ens sorprendrà amb una lògica fora de l'abast de molts adults.

Espectacle musical amb música original basat en la novel·la de Mark Twain

Crítica: Tom Sawyer detectiu

29/04/2014

Una aventura musical complexa

per Josep Maria Viaplana

Un Teatre Ateneu ple a vessar (fins al tercer pis) esperava aquest nou lliurament de Lazzigags, un musical sobre un llibre original de Mark Twain, seqüela de Les aventures de Tom Sawyer, un dels seus títols més celebrats de l’escriptor nord-americà. Aquest cop, en companyia de Huckleberry Finn, el seu gran amic, apareix amb la seva maleta de detectiu en un vaixell que els porta de camí a casa de la tieta Sally a passar les vacances. Allà, però, uns lladregots els fiquen en una complexa aventura, on uns diamants i uns germans bessons donen lloc a una trama complexa, i no sempre prou ben explicada (ja en el text original) que posa a prova les dots i l’esperit del jove Tom. Tots els personatges estan encarnats per 5 intèrprets dalt de l’escenari, que va creant els múltiples espais on passa tot, a base de caixes velles de fusta, que van movent-se i canviant de posició. La resta la deixo al visionat de l’espectacle sencer, una mica llarg (més d’una hora i vint, al menys aquella funció) per al circuit habitual dels familiars, però que també pot ser perfectament un espectacle per a joves.

La valoració global vindria de la mà de la reflexió que em va venir al cap mentre anava veient l’obra, i és que, de vegades, en el teatre musical, les parts actuades -sense cantar- s’encomanen del ritme ‘metronòmic’ que tenen les parts que sí que estan cantades, com si per sota la música anés corrent entre un i altre tema, i calgués no ‘perdre el ritme’ entre cançó i cançó. Això fa dels diàlegs i les cançons una ‘passada de text’ una mica precipitada i sense espai per a la parada i el silenci que de vegades ajuden a fer arribar el veritable estat d’ànim dels personatges. Per a mi, i en aquest passi, aquest va ser un dels factors que van fer difícil seguir la trama, que potser s’entenia, però difícilment es sentia. A banda, i això passa en molts musicals, sovint les lletres de les cançons no s’acaben d’entendre en la seva totalitat. Per tant, i com a reflexió general, una trama massa complexa no sé si és la millor proposta per a un musical, que d’altra banda varen interpretar amb professionalitat tots els actors-cantants, fent especial esment del Xavi Duch i la Belén Alonso, única actriu del muntatge.

Amb tot, l’ovació final del públic assistent va ser monumental, i em consta que l’espectacle va ser un èxit en el seu pas pel Jove Teatre Regina de Barcelona, i sobre el qual us refereixo una crítica publicada, perquè no sigui dit. ;-)