Tour

informació obra



Autor:
Carla Farreny
Intèrprets:
Carla Farreny
Escenografia:
Carla Farreny, Joana Curbera
Vestuari:
Carla Farreny, Alba Macfarlane
Vídeo:
Clàudia Aragon
Composició musical:
Tomas Carnelli
So:
Tomas Carnelli
Músics:
Tomas Carnelli
Il·luminació:
Toni Magrinyà, Iñigo Basauri
Sinopsi:

Artista multidisciplinària fascinada pel treball manual i l’artesania. Formada en trapezi fix i verticals, en dansa i en ceràmica, ha treballat en els àmbits de les arts escèniques i les arts plàstiques. Tour és el seu primer projecte personal, una peça híbrida que li permet reflexionar sobre la transmissió dels oficis i posar en diàleg dues disciplines aparentment allunyades com la ceràmica i el trapezi, per trobar els nexes que tenen en comú.

Crítica: Tour

13/09/2021

Un sorpresa afinada, íntima i contemplativa

per Jordi Bordes

És d'aquells muntatges que, sovint, passen desapercebuts en una cartellera del festival que s'amunteguen propostes de companyies més conegudes i que no té massa oportunitats per ensenyar-se. Carla Farreny (l'obra també es porà veure al Temporada Alta, en breu) fa una peça molt íntima, que aconsegueix casar màgicament l'art d'aixecar una gerra de fang en un torn i el seu exercici de trapezi. el ritme és volgudament lent i el repte de comparar-se amb Fang (també circ i argila) de Quim Girón, és d'alt risc.

Farreny també uga amb els diferents elements per moldejar argila i aigua, partint d'una mirada molt més científica, acurada, anmalítica. L'acompanya un mñuisic en directe que introcueix breus pistes de so electrònic, que combina en directe i una càmera que permet veure (santa paraula) el treball en primeríssim pla de les mans que dominen el fang dins del torn. Si giron treballava sobre una gran massa de fang i hi feia verticals o es disfressava amb màscares grotesques, de manera similar al Paso doble de Manel Barceló i ¡Josef Nadj, Farreny no pot utilitzar la gerra per desenvolupar´hi la seva especialitat circense. Però amb una simple cita, com qui hi topa de casualitat aconsegueix justificar i comparar l'argila aixecada fentr les parets d'una gerra amb el joc contra la gravetat dalt del trapezi. Tant senzill, tant net.

Un cop dalt, tampoc abusa de grans espectacularitats; més aviat juga novament amb la ciència i l'equilibri més analític, buscant superar la força que empeny avall amb gotes d'energia sense sobresalts. Si Farreny ha enganyat la gravett de l'argila construint una figura, ella repeteix al trapezi aquest repte cap al buit.

sense presses, ni nervis (aparentment) la peça acaba com l'artesà que posa l gerro al forn per a consolidar-lo. El seu treball artístic es confon amb una peça més de l'estanteria de gerres que ha anat treballant al se particular obrador amb el públic observant-la. Més enllà de la imatge mítica del film Ghost (és evident el plano curt), el treball amb elements nobles ens trasllada a Joan Català amb treballs com Pelat, Menar o 5.100 m/s. La seva simplicitat casa també amb el de Júlia Farrero Teia. Hi ha un secret silenciós que batega en aquests treballs introspectius i magnètics que, com el circ, busquen desbordar la raó en el desequilibri. Tant senzill, tant complicat.