Traduccions-Translations

Teatre

informació obra


Autoria:
Brian Friel
Traducció:
Joan Sellent
Adaptació:
Joan Yago
Direcció:
Ferran Utzet
Producció:
La Perla 29
Intèrprets:
Enric Auquer, Jenny Bracraft, Ivan Benet, Òscar Intente, Montse Morillo, Albert Prat/Jacob Torres, Júlia Truyol, David Vert, Ramon Vila
Escenografia:
Maura Nylon
Vestuari:
Annita Ribera
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Francesc Isern
Companyia:
La Perla 29
Sinopsi:

La identitat, la relació del paisatge amb la llengua, la dificultat de viure en harmonia, l’educació, el xoc entre el progrés que aporten els colonitzadors i la possible anul·lació d’una cultura i una llengua són els temes que travessa l’obra mentre descriu la impossible història d’amor entre un geògraf britànic i una nativa irlandesa. Translations és un clàssic contemporani; una obra que, a més d’Irlanda, s’ha representat al West End i a Broadway i que, finalment, podrem sentir en català, descobrint uns ressons fortíssims amb el que ens està passant com a país.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'espectacle, de direcció (Ferran Utzet), d'actriu de repartiment (Jenny Beacraft) i actor de repartiment (Albert Prat).

Crítica: Traduccions-Translations

12/03/2014

Donat el tema, s'agraeix l'intent de fugir en la major part de l'obra de posicions massa maniquees.

per Manuel Pérez i Muñoz

A hores d'ara, queda poc per destacar de la genial Traduccions/Translations en aquesta darrera setmana d'exhibició a la Biblioteca de Catalunya. S'ha remarcat l'avinentesa de la lectura catalana del tema, el estatus de diglòssia de l'Irlanda del XIX, la imposició institucional de l'anglès per sobre del gaèlic, origen del conflicte que, com sabem, acaba amb la pràctica extinció social d'aquest últim. El tractament de la qüestió es fa de forma ordenada i argumentada, amagada darrere de les motivacions personals dels protagonistes, per la qual cosa s'agraeix l'intent de fugir en la major part de l'obra de posicions massa maniquees.

La vessant més humana de l'argument (històries familiars, de poder, amoroses) està realçada pel conjunt de brillants construccions de personatges. A destacar un sentenciari Ramon Vila, l'histrionisme commovedor d'Oscar Intente i un Albert Prat que atrapa l'atenció per la seva trasbalsadora i detallista construcció del rol protagonista. Només el però de la llargària, en menys temps, eludint potser l'entreacte i escurçant algunes escenes, es podria haver explicat el mateix. Imperdible, en tot cas, i queden ja poquíssimes entrades. Només fins divendres.

Trivial