Traduccions-Translations

Teatre

informació obra


Autoria:
Brian Friel
Traducció:
Joan Sellent
Adaptació:
Joan Yago
Direcció:
Ferran Utzet
Producció:
La Perla 29
Intèrprets:
Enric Auquer, Jenny Bracraft, Ivan Benet, Òscar Intente, Montse Morillo, Albert Prat/Jacob Torres, Júlia Truyol, David Vert, Ramon Vila
Escenografia:
Maura Nylon
Vestuari:
Annita Ribera
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Francesc Isern
Companyia:
La Perla 29
Sinopsi:

La identitat, la relació del paisatge amb la llengua, la dificultat de viure en harmonia, l’educació, el xoc entre el progrés que aporten els colonitzadors i la possible anul·lació d’una cultura i una llengua són els temes que travessa l’obra mentre descriu la impossible història d’amor entre un geògraf britànic i una nativa irlandesa. Translations és un clàssic contemporani; una obra que, a més d’Irlanda, s’ha representat al West End i a Broadway i que, finalment, podrem sentir en català, descobrint uns ressons fortíssims amb el que ens està passant com a país.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'espectacle, de direcció (Ferran Utzet), d'actriu de repartiment (Jenny Beacraft) i actor de repartiment (Albert Prat).

Crítica: Traduccions-Translations

02/03/2014

Un altre encert de La Perla 29...

per Toni Polo

Traduccions/Translations té moltes mirades i totes interessants. Amb això queda dit tot. Des de l’argument (l’imposició pràctica de l’anglès a Irlanda als anys 1830 i la conseqüent –i immediata- aniquilació del gaèlic) fins a l’escenografia, que crea una atmosfera que ens transporta a aquell poblet del nord-oest d’Irlanda i a aquella època, passant per una història d’amor i pel caràcter d’aquella gent rural però insospitadament culta que dóna tocs d’humor (de vegades amb frases en llatí o en grec dels pagesos, de vegades a glops de potting, una mena d’aiguardent que relaxa els protagonistes i destrossa els nouvinguts) i pels contrastos entre els soldats (“destacament d’enginyers”) i els vilatans. El muntatge de La Perla 29 combina tots aquests aspectes a la perfecció, fins al punt que l’obra es fa més curta de les dues hores i tres quarts que dura... Un encert, decididament, la traducció de Traduccions, que manté un idioma únic (el català) que la màgia del teatre (i les bones interpretacions) ens fa entendre que no ho és. Uns parlen en anglès, els altres parlen en irlandès. No s’entenen. El públic els entén perfectament.

Els anglesos han arribat a la zona per uniformitzar (en anglès) els noms de les poblacions i accidents geogràfics per qüestions (suposadament) pràctiques per al potentíssim imperi britànic. Hi ha qui ho entén així i qui no. Hi ha qui parla dels anglesos com de “destacament d’enginyers” i qui els veu com a “soldats”. Un dels contrastos. Com, el més important, diria, el del traductor, que s’emociona traduint a l’anglès el significat dels termes gaèlics sense adonar-se del que tot allò significava (es deixa dir Roland en comptes d’Owen perquè els anglesos ho pronuncien malament) i l’interès del tinent Yolland a entendre el llenguatge i els costums d’aquelles gents que el fascinen (sense aquest contrast, probablement no hi hauria obra).

El resultat va ser la desaparició de l’idioma gaèlic en qüestió d’anys fins al punt que actualment només el 2% de la població parla realment el gaèlic i només un 30% l’entén. Un últim i definitiu encert del muntatge de Ferran Utzet és no caure en la politització de l’obra. En part, rebutjant la temptació d’utilitzar el castellà i el català (com si parléssim de guàrdies civils i pallaresos, per exemple) i en part donant-li el caire cultural que té. Res de política, res de banderes. Cultura pura i dura.


Trivial