Tragédie, new edit. Olivier Dubois

Dansa

informació obra


Companyia:
Olivier Dubois
Sinopsi:

Deu anys després de l’estrena, Olivier Dubois ha reescrit aquest poema coreogràfic, Tragédie, una peça vertiginosa i caòtica. Amb instruments de percussió gegantins, es representa el gran cicle de la vida. Es veu la humanitat com un palimpsest, en què s’escriu, s’esborra i es torna a escriure… Els intèrprets de Tragédie —amb catorze dels divuit originals—colpegen el terra, caminen, s’aixequen, s’enfronten els uns als altres, llisquen, s’agenollen, apareixen, desapareixen, es mimetitzen per no bolcar-se… i són testimoni del nostre destí comú. Amb l’estrena al Festival d’Avinyó el 2012 immediatament va esdevenir una peça de manifest, un autèntic monument de la dansa contemporània.

Ja fa més d’una dècada que Olivier Dubois agita l’escena de la dansa contemporània francesa amb algunes de les peces coreogràfiques més radicals que s’han vist fins avui dia. Va ser director del Ballet du Nord entre 2014 i 2017, i la revista Dance Europe el va nomenar un dels vint-i-cinc millors ballarins del món el 2011. Olivier Dubois ha interpretat per a Angelin Preljocaj, Cirque du Soleil, Jan Fabre, Dominique Boivin, Sasha Waltz i molts altres, i ha creat nombroses peces que han rebut diversos reconeixements. Al Mercat l’hem pogut veure recentment en dues ocasions, l’any 2018 amb Auguri i el 2021 amb My body of coming forth by day.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Tragédie, new edit. Olivier Dubois

23/03/2024

Oliver Dubois torna al Mercat amb una versió ampliada de Tragédie

per Júlia Vernet Gaudes

Oliver Dubois torna al Mercat amb una versió ampliada de Tragédie, que es va estrenar ara fa deu anys al festival d'Avinyó i que ara duplica el nombre d'intèrprets.

La peça segueix sent contravertida per la nuesa dels 18 intérprets, però com diu el mateix Dubois, el problema és de qui mira i no se sent còmode, no pas d'ell. Jo no sóc gens partidària dels nus gratuïts en escena, com tampoc sóc partidària d'un vestuari qualsevol en escena, sinó que cada obra té les seves exigències internes i el nu, en pot ser una d'elles. El cas és que en Tragédie, té el seu sentit, de fet, gairebé que aquest gest de direcció, aquesta desició artística és el que sosté (i dona sentit) a tota la obra.

Més enllà d'aquesta anècdota, la peça té un fort potèncial dramatúrgic a partir de la composició coreogràfica, unes seqüències espacials que es van desmuntant, una representació de l'entropia, la tendència al caos de l'univers i de qualsevol intent de realitzar una societat utópica o de qualsevol idealització de l'espècie humana.

Com explica Dubois, la tragèdia de l'ésser humà és la seva falta d'humanitat.