Certament,
el principal valor d'aquesta espectacle és la seva originalitat. Ja des
de que entrem, ens estan preparant per a fer una cosa diferent dins de
l'espai (perquè no és una sala) on assistirem, o millor dit,
participarem en un viatge. Un, que no sabia exactament de què anava
l'espectacle (de vegades és saludable no mirar la documentació prèvia,
per no crear expectatives i deixar-se sorprendre), va pensar que allò
era el que moltes vegades ja s'ha vist: molt soroll per a no res. Fins i
tot quan érem dins i els dos intèrprets ens van començar a explicar que
anàvem a fer un viatge, ens varen posar en antecedents sobre la
navegació aerostàtica i ens explicaven que el nosaltres en faríem una de
'estática', un no ho acabava de percebre. Només quan estenen l'immens
globus (perquè en fa tota la pinta) i comencen a inflar-lo, un s'ho
comença a creure. Continua la parafernàlia preparatòria fent que ens
descalcem, i finalment ens donen unes cadiretes plegables, i quan el
globus està inflat, ens conviden a entrar. És bastant impressionant
entrar dins d'un globus, que per descomptat no s'aixeca del terre, i
assistir a dins a un espectacle-acció. I ho qualifico així, perquè si no
fos per la sorpresa del com i l'on, l'espectacle que veurem a dins
tampoc és gaire cosa. Com he dit al principi, el veritable valor és tot
el conjunt d'experiències que significa trobar-se emmig d'aquest viatge
'virtual', dins d'un globus de veritat. Anem fent girs, veiem unes
ombres xineses que ens expliquen algunes curiositats de com l'home es va
proposar volar, tant sí com no, fins que va inventar el globus, alguns
espectadors joves ajudaran a mantenir el rumb, sent anomenats 'pilots
automàtics', veurem els estels que un llum i una mena de colador creen,
com si fossim a un planetari... i com ha començat, el nostre viatge
s'acaba. L'estada del públic dins del globus, veritable nucli d'aquest
espectacle, es de no més de 30 minuts, finalment.
Cal dir que l'espectacle té alguns temes pendents de resoldre -o no-, com són:
-
On es fa? A Igualada ho varen poder fer a una nau bastant gran, al
costat del Museu de la Pell. Però no a tot arreu en tenen, d'aquests
espais. Perquè parlem de que el globus, estirat al terre, és moooooolt
gran, necessitant uns 50 metres d'allargada mínim, i no menys de 20-25
d'amplada. En la majoria de teatres no hi cap, a platea (escenaris on
pugui caber, en hi ha encara menys), i sempre han de ser amb cadires no
fixes i terre pla. I al carrer, sospito que pot haver-hi problemes amb
el sol i el vent.
-
Hi entren un màxim d'uns 50 espectadors. Això en si no és un problema
en espectacles de petit format, però evidentment aquest no ho és. Tampoc
hi poden passar molts espectadors en varis passis de forma seguida, ja
que tota la funció, entre la preparació i el viatge en sí, dura gairebé
una hora (o això va durar la que jo vaig veure), i si es vol fer de la
manera que us he descrit, cal desinflar i plegar bé el globus abans de
fer una altra funció. Suposem, ja que es diu en la fitxa tècnica de
l'espectacle, que la durada real serà de 40 minuts i que cada hora, fet i
fet, podrà fer-se un passi.
-
Durant l'estona que s'està dins del globus, els espectadors no poden
entrar ni sortir de l'espai, donat que per mantenir el globus inflat,
cal tancar tota sortida possible d'aire. En aquest sentit, un membre de
la companyia em va informar de que d'aquest tema en són conscients i
estan estudiant possibles solucions.
-
Precisament per mantenir aquest globus inflat, hi ha una entrada
constant d'aire, que aquell dia era fred. Si t'han fet descalçar, i et
poses a la part del darrera d'aquesta original platea (o espai pels
viatgers), resulta que reps l'aire que va entrant. I com que era fred, i
tu estàs descalç -i alguns fins i tot van deixar la jaqueta fora, tot
ignorant com anava ben bé tot això- tenim que hi ha un problema real de
sensació tèrmica, que segur que ben aviat resoldrà la companyia.
Malgrat
tot el dit, l'espectacle-acció va sorprendre i agradar al públic, que
va valorar molt la originalitat de la proposta, i sobretot, el fet de
participar d'una 'experiència' diferent, i que els
implicava en un espai. També remarcar que la millor intervenció actoral
d'aquest invent (en el millor dels sentits) va ser d'algú que no hi era
present: la veu enregistrada del comandant de la nau (la del Pere
Arquillué) va resultar ser la més valorable i agraïda, per la seva
calidesa, claredat i matisos interpretatius.
