TROIA, una veritable odissea!

Teatre | Òpera

informació obra



Direcció Musical:
David Costa
Text:
David Costa
Escenografia:
Xavier Erra
Companyia:
Cor de Teatre
Vestuari:
Marta Rafa
Caracterització:
Marta Rafa
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Marc Paneque, Joan Carles Ros “Rosky”
Producció:
Somfònics
Autor:
Philippe Claudel
Direcció:
Guy Cassiers
Sinopsi:

Us atreviu a viure la Ilíada i l’Odissea com mai us les han explicades? Els integrants de Cor de Teatre (Operetta, Allegro…) ens faran viatjar amb les seves veus per alguns dels episodis més representatius i emocionants d’aquests dos poemes èpics, fundacionals de la cultura europea. Reviurem l’Olimp i els seus déus, el rapte d’Helena, la guerra de Troia, acompanyarem Ulisses en el seu perillós viatge de retorn a Ítaca, ple d’aventures. Un espectacle polifònico-teatral que és alhora un recorregut a cappella pels grans cors de la història de la música, amb peces de Purcell, Bach, Händel, Mozart, Verdi o Wagner.

Crítica: TROIA, una veritable odissea!

27/12/2018

Cor de Teatre li posa èpica a la seva nova proposta, un divertiment musical ben agradable de veure però potser massa ambiciós

per Ramon Oliver

Cor de Teatre ha decidit aquest cop apostar fort per l’èpica. I si et vols posar èpic, què millor que adreçar-te directament cap els dos grans poemes èpics sobre els quals es recolza bona part de la cultura occidental tal i com la coneixem ? De ben segur que aquesta cultura occidental seria ben bé una altra cosa, si un tal Homer no li hagués donat forma de gran narració literària a la mare de totes les guerres; la guerra sense la qual tampoc no existiria bona part del teatre clàssic grec que ens va ensenyar el sentit de la tragèdia, i que segueix funcionant encara ara una mica com a referent comparatiu de tots els desastres bèl·lics als quals es lliura un i altre cop la humanitat. I sense aquella Troia en flames, tampoc no tindríem la mítica del retorn a casa de l’heroi massa cansant de lluitar, però encara no prou cansat de viure aventures com per deixar-se de sirenes, ciclops i bruixes seductores, i tornar per la via ràpida als braços d’una Penèlope ben farta ja de passar-se les nits descosint per la nit allò que cus durant el dia. No ens enganyem: si Ulisses n’hagués tingut veritables ganes, hagués trobat la forma d’alleugerir el seu viatge. Però nosaltres, haguéssim sortint perdent!

Així les coses, Cor de Teatre ha deixant de banda aquest cop els eixerits esquetxos operístics sobre els quals es sustentaven els seus espectacles anteriors, per tal de confeccionar un gran relat musical que en poc més de 70 minuts fos capaç de fer-li  una ullada ràpida i sintetitzada a tot allò que ens expliquen “La Ilíada” i “L’Odissea”, sense renunciar per això ni a l’humor ni al puzle de fragments extrets de grans òperes que trobàvem també llavors. I , sota la direcció de Joan Maria Segura, ho ha fet oferint una nova mostra de les seves indiscutibles bones aptituds vocals ofertes sempre “ a capella”, defensant-se amb eficàcia  en l’apartat interpretatiu purament actoral, i traient-li amb gràcia un bon partit als seus ajustats però eficients recursos escènics. Tot plegat acaba donant com a resultar un molt agradable muntatge musical que, d’altra banda , sap com arribar a públics de les més variades condicions i edats. Tot i així , potser a un escenari com el de la Sala Gran del  TNC es fan més evidents les limitacions d’una proposta que no sempre aprofita del tot les moltes possibilitats que li ofereix l’entramat argumental. Que, a nivell escenogràfic, funciona amb més correcció que veritable ambició. I que , a l’hora d’escollir temes musicals, prescindeix per complert de l’adequació que pugui existir entre el que ens canten aquests temes i el que s’intenta explicar a l’escenari, com si la força de la música fos suficient com per a obviar la força de la lletra.