TROIA, una veritable odissea!

Teatre | Òpera

informació obra



Direcció Musical:
David Costa
Text:
David Costa
Escenografia:
Xavier Erra
Companyia:
Cor de Teatre
Vestuari:
Marta Rafa
Caracterització:
Marta Rafa
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Marc Paneque, Joan Carles Ros “Rosky”
Producció:
Somfònics
Autor:
Philippe Claudel
Direcció:
Guy Cassiers
Sinopsi:

Us atreviu a viure la Ilíada i l’Odissea com mai us les han explicades? Els integrants de Cor de Teatre (Operetta, Allegro…) ens faran viatjar amb les seves veus per alguns dels episodis més representatius i emocionants d’aquests dos poemes èpics, fundacionals de la cultura europea. Reviurem l’Olimp i els seus déus, el rapte d’Helena, la guerra de Troia, acompanyarem Ulisses en el seu perillós viatge de retorn a Ítaca, ple d’aventures. Un espectacle polifònico-teatral que és alhora un recorregut a cappella pels grans cors de la història de la música, amb peces de Purcell, Bach, Händel, Mozart, Verdi o Wagner.

Crítica: TROIA, una veritable odissea!

23/12/2018

Una nova epopeia de la música, ara amb Ulisses de company

per Jordi Bordes

Cor de Teatre ha demostrat que és possible explicar una història ben èpica a partir de cançons de repertori variat. Aquest era el repte del director del cor i guionista, David Costa, que l’ha consturit amb el suport del director escènic Joan Maria Segura (You say tomato però també treballs d’Egos teatre com Rudiggore o La casa sota la sorra). La història és la trama i la cançó és l’ordit. Junts han teixit una tela molt més robusta que el tapís de Penèlope (que desfeia a les nits). Amb aquestes veles, que prenen forma de telons a l’escenari, es mereixen una notable gra, capa a l’Ítaca dels teatres de Catalunya (i d’arreu del mon). La seva amibició és ferma perquè han ensenyat que els rems estan ben falcats i les veles ben cordades als pals del vaixell.

Fins ara, Cor de Teatre sorprenia per la seva ductilitat en el cant, representant accions en clau de gag (sovint còmiques, algunes d’una poètica entranyable) com ja van fer a Operetta i Allegro. Ara han volgut provar-se i mirar de narrar una història, amb els mateixos elements inicials: el cor (que és l’escenografia i el motor de l’obra) i la música. Costa, no ha optat per versionar una òpera, (aparentment, el més raonable) si no que ha decidit bastir una història de sempre (els motius de la guerra de Troia i les desventures d’Ulisses al seu retorn a Ítaca) amb temes espigolats d’arreu. L’aventura funciona, tant musicalment com escènicament. La direcció de Joan Maria Segura ha donat recursos perquè les cançons i els moviments narrin amb eficàcia. Les cançons aporten el to de cada escena. Es pot veure que la Cavalcada de les Valquíries, de Wagner, és propícia per a il·lustrar l’inici de la güera entre troia i Grècia. I la punxada mortlal taló d’Aquil·les.

Ulisses va necessitar l’esforç dels mariners per aixecar veles i remar, quan el vent els va abandonar. També Cor de Teatre basa l’acció en el grup. Amb el grup (un privilegi una epartiment tat ampli) intercanviant papers protagonistes i del cor, sumant una coreografia ben ajustada amb uns elements molt il·lustratius. La clau són les veles pel vaixell. Tot i la bestialitat dels fets (Polifem esquarterant mariners o la tropa d’Ulisses anihilant els dissortats troians), Cor de Teatre no perd el seu toc còmic per fer-se atractiu al públic més ampli, fent una desfilada superba dels déus. La violència apareix en to d’ombra xinesa, de còmic, de coreografia i de màscares. Des de la simplicitat, des de la veu, es construeix la situació (més que els personatges i els seus raonaments). Amb aquest Troia costa entendre perquè Ulisses vol sentir les sirenes, perquè vol temptar la sort dels déus, però en canvi sí que és molt evident el joc del tapís de Penèlope, per a una espera fidel d’Ulisses, que acabarà sent sanguinària. La nova troballa els mereix un viatge ben llarg, una temporada ben àmplia.