Turba

informació obra



Companyia:
Cia. Mos Maiorum
Sinopsi:

El col·lectiu Mos Maiorum va ser companyia resident al Lliure la temporada passada, en el marc dels Ajuts a la creació Carlota Soldevila. Al desembre van mostrar a l’escenari de la Sala Fabià Puigserver el seu treball en procés i van obtenir molt bona acollida. Durant l’any han continuat treballant. Turba, l’espectacle ja acabat, s’ha estrenat aquest octubre al festival Temporada Alta (a distància).

Ara torna al Lliure, en presència. Una proposta entre ficció i documental que indaga en allò que ens fa humans i que és clau en la supervivència de l’espècie: la capacitat d’actuar junts. Més enllà de moviments ideològics com el populisme o el feixisme, l’espectacle convida a observar com funciona el gregarisme, quina capacitat transformadora té la massa i quins mecanismes serveixen per controlar-la.

---

Quin és el mètode més efectiu per controlar les masses? Per què funciona la por? Com neix un líder? Per què l’escoltem? Només podem sobreviure com a grup? Què és el que fa que un grup d’individus s’associïn de manera espontània per assolir un objectiu comú? Són només un grapat de preguntes de les moltes que proposa i desperta l’últim projecte de Mos Maiorum. Un espectacle punyent i revelador —mig ficció, mig documental— sobre els diversos mecanismes de mobilització i control de masses. Un estudi antropològic i sociològic entorn del concepte de turba, el gregarisme i la capacitat transformadora i d’acció de les masses

Crítica: Turba

16/01/2021

Activisme de sofà

per Iolanda G. Madariaga

 Pocs dies després de la presa del Capitoli pels partidaris de Trump i en la plena efervescència del teatre verbatim en els nostres escenaris, Mos Maiorum ens presenta una peça que s’aparta una mica de les seves dues primeres produccions (Mos Maiorum i Gentry). Sense abandonar el teatre polític, sinó abocant-s’hi de ple, Turba no és tant un recull de testimonis com un qüestionament dels elements necessaris per dur a terme una revolta que esdevingui una revolució. Aquest és el punt de partida per abordar un tema extremadament complex. S’ha de reconèixer la valentia en voler aixecar un espectacle al voltant d’una qüestió amb tantes arestes -algunes llefiscoses i altres feridores. Per dur a terme la seva aproximació, la jove companyia s’ha documentat sobre processos revolucionaris molt diferents. També ha recollit les veus de persones, més o menys mediàtiques, entre les que identifiquem clarament la de l’antropòleg Manuel Delgado, la de la filòsofa Marina Garcés i la del també filòsof Gonçal Mayos. Potser l’amplitud del ventall, pel que fa als referents, fa perdre l’enfocament, tot i que hem de valorar la tria preferent de dones com Angela Davis, Ulrike Meinhof o Frederica Montseny. Els de Mos maiorum comparteixen amb un públic proper i convençut les seves inquietuds. Ho fan amb un llenguatge escènic sobri, on la paraula té un paper hegemònic, acompanyada de la música i d’un espai sonor creat des de l’escenari. Fugen del recurs a la imatge per retornar el poder a la paraula; això no obstant, l’aparició de l’esperit d’Ulrike Meinhof té una plasmació escènica impactant. A escena, tan sols una taula de so ens pot acostar a la idea d’estudi radiofònic canviant i obert. L’espectacle és clar, directe i el seu discurs està desproveït de qualsevol gravetat o solemnitat. Es posa en joc un humor irònic que rau en les moltes contradiccions de la nostra societat hiperconnectada i «sobreinformada»; en com, per exemple, en pot resultar de desmobilitzador «l’activisme de sofà» que sovint practiquem clicant un like o sumant-nos a manifestos i reivindicacions des del nostre smart phone 5G. Mentrestant, la retòrica populista que apel·la directament a les emocions primàries, guanya dia a dia més acòlits. Queda, malgrat tot, un gustet amarg incapaç de regirar l’estómac més sensible.