Turba.

informació obra



Companyia:
Cia. Mos Maiorum
Sinopsi:

Quin és el mètode més efectiu per controlar les masses? Per què funciona la por? Com neix un líder? Per què l’escoltem? Només podem sobreviure com a grup? Què és el que fa que un grup d’individus s’associïn de manera espontània per assolir un objectiu comú? Són només un grapat de preguntes de les moltes que proposa i desperta l’últim projecte de Mos Maiorum. Un espectacle punyent i revelador —mig ficció, mig documental— sobre els diversos mecanismes de mobilització i control de masses. Un estudi antropològic i sociològic entorn del concepte de turba, el gregarisme i la capacitat transformadora i d’acció de les masses

Crítica: Turba.

22/12/2019

Radiografia emocional d'una onada

per Jordi Bordes

Quina és la raó per la que es forma una onada? Per què creix fins a esdevenir tsunami? Si els científics analitzen i estudien les marees, ara els de Mos maiorum vol entendre perquè es generalitzen els moviments de masses.La facilitat d'epattizar-hi, de construir grup i homogenitzar el discurs i, paulatinament, la necessitat de reivindicar un matís que acaba degradant la causa general, comuna. La humanitat és una massa que no pensa, que es deixa portar per la majoria. El model d'aquestes protestes al carrer no entén d'ideologies, ni de situacions individuals. Hi ha un eslògan, hi ha uns signes, hi ha un líder que erigeix de la massa per acabar sent-ne bandera, fins i tot màrtir. I, només el temps (si més no, fins ara,) acaba esquerdant la idea monolítica que defensen. Aquestes són les reflexions de la companyia després d'unes setmanes d'investigació. Per ara, com a companyia resident del Lliure i amb el suport de l'ajut a la creació Carlota Soldevila, ensenyen un primer estadi del seu treball. El públic puja a l'escenari de la Fabià Puigserver iu dubta si sumar-se a la coreografia o atendre la veu en off que convida a no moure's. La llibertat està en poder saltar-se les normes, si n'hi ha necessitat. La por és l'element que modela la massa fins a donar formes que poden ser fantasmagòriques.

La companyia Mos Maiorum arrenca el seu tercer espectacle (de moment, en format de work in progress). Si van donar-se a conèixer amb Mos maiorum indagant sobre l'emigració al Mediterrani Sud (fent entrevistes amb àudio amb gent de totes les opinions per donar forma al verbatim) i posteriorment, van reflexionar a Gentry sobre la gentrificació a les grans ciutats (Barcelona, com a paradigma).

Declan Donnellan (Measure for measure) té una forma teatral que respon a la fórmula de Mos Maiorum, molt més estilitzada: Els personatges sedimenten en un moment i un instant concret i queden apartats del grup d'actors que estan en continu moviment i que el recollia. Així emergeix el vers i la situació, que es va desfent com una tempesta de sorra. De fetm el grup funciona com el cor grec en què es planteja les preguntes que vol presentar a l'espectador sense haver de prendre una posició massa evident a la trama. La pregunta de fons, el remor(fins i tot, trepitjat pel so elevat dins d'una discoteca és qui posa la música per fer ballar la resta, hi ha algú que domini les masses? La por, l'amenaça, altra vegada, fa pensar que sí. I que es fa imprescindible qüestionar els discursos simplistes per molt benintencionats que siguin per poder calibrar si ets onada que empeny o sorra de la platja que es arrossegada.