Una altra pel·lícula

Teatre

informació obra


Direcció:
Julio Manrique
Traducció:
Cristina Genebat
Intèrprets:
Mireia Aixalà, Julio Manrique, David Selvas
Ajudantia de direcció:
Norbert Martínez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Roc Mateu
Vestuari:
Maria Armengol
Producció:
Temporada Alta 2015, La Brutal, %20Cascai%20Teatre
Estrena:
Temporada Alta 2015, Temporada%20Alta%202015
Sinopsi:

Dos productors de cinema tenen entre mans un ambiciós projecte fílmic destinat a trencar tots els rècords de taquilla, un futur de beneficis que comença a trontollar quan la Karen, la nova secretària, planteja una adaptació alternativa, una via diferent a la simple cobdícia econòmica. 

Amb la producció del Temporada Alta, Julio Manrique torna a David Mamet després de dirigir "Els boscos" i "American Buffalo". Des d’una fluïdesa argumental molt addictiva, "Una altra pel·lícula" planteja les tenses contradiccions del capitalisme des d’un dels seus motors més importants, Hollywood.

Crítica: Una altra pel·lícula

01/11/2015

Un Mamet amb poca empenta tot i la fisicalitat de la proposta

per Jordi Bordes

La platea queda bastant freda davant d'aquesta discussió sobre si és millor fer la pel·lícula que el públic vol o la que el públic necessita. Hi ha ganes de riure dels antiherois (siguin ric o pobres) dels dos productors que han vist endurir la seva sensibilitat a base de fracassos ben intencionats i d'èxits intranscendents. De què serveix fer una pel·lícula interessant si no la va a veure ningú? La resposta és el film del final: accepten el joc del públic però hi posen un secundari plantejant sobre què passaria si hi hagués un cataclisme nuclear (una trama dins de l'espectacle de l'altre).

Julio Manrique és un ferm defensor de la dramatúrgia contemporània nord-americana. En aquest nou text de Mamet, l'espai remet al "Cosés que dèiem avui": un gran finestral que il·lustra escenes ben diferents. Però aquí s'han volgut servir d'una cortina, en forma de pantalla per anul·lar l'oficina del Productor executiu. Realment, no cal, tot i que sí que són suggerents les filmacions que s'hi projecten. De fet, aquesta cortina que entra i surt també recorda els recursos d'Oriol Broggi. Tot i que si aquest ho fa des de la simplicitat i amb ombres xineses o fotos fixes, a "Una altra pel·lícula" tiren de mitjans i fan curtmetratges! (coherent, sí, en la proposta)

Segurament, no és tant important quina pel·lícula acaba triant la productora, com les raons per les quals una pot desbancar l'altra,  contra pronòstic. I les raons de la secretària d'aquesta defensa, a mort, per una causa perduda, d'entrada. Selvas, Manrique i Aixalà defensen bé el paper, sovint des de l'arquetip però mirant de dotar-li d'una humanitat (encara que pugui semblar revulsiva moralment).

L'espai sonor i les projeccions d'arrencada són un bany al món dels 80s de Georges Michael, el jazz de Nina Simone. Karen és la veu de la consciència, aparentment. Sigui com sigui, aconsegueix remoure des de la seva petita circumstància, una anècdota passatgera que sabrà jugar bé les cartes. Lamentablement, a aquest Mamet, li falta un punt de "punch", no interpel·la a l'espectador (que, de fet és prou passiu contemplant una acció que combina els dos elements: l'espectacle i el debat).

Trivial