Una altra pel·lícula

Teatre

informació obra


Direcció:
Julio Manrique
Traducció:
Cristina Genebat
Intèrprets:
Mireia Aixalà, Julio Manrique, David Selvas
Ajudantia de direcció:
Norbert Martínez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Roc Mateu
Vestuari:
Maria Armengol
Producció:
Temporada Alta 2015, La Brutal, %20Cascai%20Teatre
Estrena:
Temporada Alta 2015, Temporada%20Alta%202015
Sinopsi:

Dos productors de cinema tenen entre mans un ambiciós projecte fílmic destinat a trencar tots els rècords de taquilla, un futur de beneficis que comença a trontollar quan la Karen, la nova secretària, planteja una adaptació alternativa, una via diferent a la simple cobdícia econòmica. 

Amb la producció del Temporada Alta, Julio Manrique torna a David Mamet després de dirigir "Els boscos" i "American Buffalo". Des d’una fluïdesa argumental molt addictiva, "Una altra pel·lícula" planteja les tenses contradiccions del capitalisme des d’un dels seus motors més importants, Hollywood.

Crítica: Una altra pel·lícula

07/11/2015

Tal com Mamet mana, esclar

per Andreu Sotorra

Ha plogut tant des del 1988 que, vista la situació actual, un comença a dubtar que quedi algun rastre de la crítica al capitalisme i la indústria cinematogràfica que el dramaturg i guionista David Mamet (Chicago, 1947) va voler fer aleshores amb aquesta obra que ara el mateixos traductors troben, comprensiblement, de títol intraduïble (¿Aniria bé potser «Ratllar la droga» —ni que soni una mica macarrònic—, si entenem «droga» com a metàfora del cinema de consum?).

El cas és que l'opció triada per al títol de la versió catalana, 'Una altra pel·lícula', situa de ple els espectadors en l'ambient en què es mouen els tres personatges de la trama: un cap de producció d'uns estudis de cinema, en Bob Gould (David Selvas), el seu vell amic Charlie Fox (Julio Manrique) no tan afortunat en la feina, que acaba de descobrir un projecte que els farà rics, i una secretària temporal de l'oficina d'en Bob, la Karen (Mireia Aixalà) que, sota la seva aparença d'ingenuïtat, passa de la funció de fer encàrrecs telefònics i portar cafès a remenar-los com vol sense sucre i gairebé amb una bona dosi de cianur.

'Una altra pel·lícula' té una estructura de tres actes durant uns noranta minuts que, com és habitual en David Mamet, van pujant de to i, després de forçar els intèrprets a una cursa amb esprint de treball d'actors, sempre amaga una sorpresa a la màniga per convèncer els espectadors d'allò que els ha volgut explicar. David Mamet és així i no s'hi pot fer res. Per tant, només se'l pot culpar a ell d'un primer acte que sembla que doni massa voltes a la mateixa qüestió i que, per fi, es desencalla al segon acte per envolar-se sense fre quan arriba el tercer. Tornant al llenguatge macarrònic que abans proposava per al títol, David Mamet sap com "ratllar" els espectadors fins a fer-se'ls seus. (...)

Trivial