Una casa a l'Est

Teatre

informació obra


Direcció:
Laura Mihon
Intèrprets:
Adrià Olay, Arántzazu Ruiz, Pau Sastre, Royal Russian Ballet
Ajudantia de direcció:
Helena López
Traducció:
Elm Puig
Escenografia:
Daniel Ruiz, Kaká Gouvea
Vestuari:
Maria Comabalía
Il·luminació:
Natalia Ramos, Lluís Serra
So:
Roc Codó
Producció:
Cristina Ferrer (Tot Produccions), Col·lectiu La Santa, Teatre Tantarantana
Companyia:
Royal Russian Ballet
Sinopsi:

Monica i Florentin tornen a la casa dels seus pares per buidar-la i posar-la a la venda. Una casa d'un país estranger que amaga els records i secrets familiars. Un país de l'Est, ex comunista, on s'ha decidit treure a la llum dos milions de dossiers personals, escrits per delators i col·laboradors durant l'antic règim. La casa i els dossiers acabaran submergint als germans en un viatge de tornada als seus orígens per descobrir la història de la seva família i de tot un país. I tu, obriries la carpreta que conté els secrets de la teva vida?

Monica i Florentin, fills d'emigrats d'aquest país, criats a Occident, tornen a allà per buidar la casa que els seus pares han decidit posar a la venda. Aquest viatge desperta en Monica el desig d'investigar el passat de la seva família, del qual gairebé no s'ha parlat a casa, i que la dictadura ha omplert de silencis i tabús. Escenes del passat i present de la família se succeeixen a la casa, i s'entrecreuen amb breus històries que un arxiver desenterra d'entre els milers de dossiers.

Una casa a l'Est parla de la Història amb majúscules a partir d'històries personals. Ens endinsa en una visió de la política des d'allò íntim, en una reflexió sobre la identitat i la necessitat de conèixer les pròpies arrels per entendre's a un mateix i entendre el nostre present. L'obra està inspirada en la dictadura de Romania, país d'origen de l'autora, i en les històries reals i testimonis de la seva pròpia família, així com en la seva experiència com a persona d'origen romanès que s'ha criat al nostre país.

Crítica: Una casa a l'Est

21/01/2017

Cicatritzar les ferides

per Andreu Sotorra

L'autora i directora d'aquesta obra, Laura Mihon, va néixer el 1988 a Romania. Quan tenia 4 anys es va traslladar a Sevilla amb els seus pares on va estudiar i créixer entre dues cultures. Actualment s'ha dedicat a la gestió cultural, concretament dins del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i al teatre a Catalunya. No és estrany, doncs, que l'espectador situï l'ambientació de l'obra del col·lectiu La Santa, «Una casa a l'Est», a l'època de la dictadura comunista romanesa, malgrat que podria ambientar-se en qualsevol altre país de l'Est que ha vist com sobtadament canviava el seu futur —i també el coneixement que en tenia del passat— a partir de la caiguda del Mur de Berlín el 1989.

Laura Mihon parla, doncs, de les seves arrels, malgrat que admet que cap familiar seu ha volgut consultar els dossiers del règim obert al públic des del 2005 —més de dos milions de documents—, però sí que els seus pares els han parlat del que va representar per a ells, por i repressió, el règim comunista. No obstant això, la por a trobar en els dossiers segurament testimonis delators potser massa propers fa que molts ciutadans romanesos esborrin el passat amb l'oblit.

«Una casa a l'Est» és una manera de rescatar de l'oblit aquest passat, ni que no sigui el directament més propi de l'autora. Els fills d'uns pares que van viure a Romania durant la dictadura tornen al país per buidar el pis pairal i posar-lo a la venda. Però l'entrada al túnel del temps fa que acabin gratant en els documents que conserva el pis i que, com a familiars pròxims amb dret a la consulta, busquin en els arxius oberts algun rastre del passat que els van amagar.

És així com es cicatritzen les ferides però també com se n'obren de noves. I això és el que relata la trama de l'obra que té una estructura en flaixbac, endavant i endarrere, amb els intèrprets fent diversos dels personatges: els germà i germana del present que viatgen a Romania per buidar el pis, i els pares que van viure-hi, o un oncle seu, o també el conserge de l'arxiu públic dels dossiers. (...)

Trivial